dissabte, 12 de gener del 2008

Un estudi diu que en 50 anys mai s´havia viscut al Pirineu un període tan sec com l´actual

Diari de Girona 12-1-08

Des de la primavera del 2004 s'arrossega una falta de pluges a les capçaleres del Ter i Llobregat

C.T.T., Girona.

Un estudi d'un grup de la Universitat de Barcelona descriu la situació de la sequera actual a Catalunya i destaca que el problema principal es troba en el fet que durant la tardor de l'any 2007 van dominar els règims secs, molt secs i, fins i tot, extremadament secs, sobretot en les capçaleres dels rius Ter i Llobregat. Els científics destaquen que aquests són dos rius estratègics pel subministrament d'aigua i el fet que no hagi plogut a les capçaleres provoca que no hi hagi prou aigua als embassaments.

Un dels autors de l'estudi del Grup d'Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses -GAMA- del departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, Antonio Barrera, explicava ahir que la peculieretat de la sequera que es viu actualment és que es tracta d'una situació que s'arrossega des de fa uns tres anys. És a dir, en els últims cinquanta anys no es té constància que hi hagi hagut una manca de pluges al Pirineu tant destacada durant un període tan llarg -de tres anys-.

Sense aigua als pantans

Durant la tardor passada, no va ploure a les capçaleres dels rius que neixen al Pirineu, fet que ha provocat que no hi hagi a hores d'ara una gran quantitat d'aigua emmagatzemada als embassaments. En canvi, les precipitacions han estat més abundants a la zona litoral o prelitoral però aquesta aigua ha anat a parar de forma més ràpida al mar i no s'ha pogut embassar. El pitjor de tot no és només la manca de pluges d'aquesta tardor sinó que ja es venia d'un període que va començar la primavera del 2004 on les precipitacions ja es trobaven per sota de la mitjana històrica, segons expliquen des del GAMA.

"No és gens normal una sequera tan perllongada" explicava ahir Antonio Barrera. I afegia que la suposició general és que "les pluges acabaran arribant". Tot i això, aquest membre del Grup d'Anàlisi de la Universitat de Barcelona indicava que en el cas de Catalunya, per les seves característiques climàtiques, és molt complicat "fer previsions a llarg termini de forma fiable".

"Ara estem fregant el desastre i si no plogués a partir del febrer o el març s'haurien de prendre mesures bastant restrictives" va opinar Antonio Barrera. Precisament ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar, en una visita a Figueres va reiterar que encara que no plogui gens durant les properes setmanes no hi haurà restriccions d'aigua fins a pràcticament la meitat de la primavera. Tot i això, Francesc Baltasar va assegurar que s'estaven estudiant tots els mètodes possibles per acabar amb el dèficit d'aigua.

Els científics de la UB han detectat que la situació més crítica es troba a la demarcació de Barcelona i Girona per la poca quantitat d'aigua caiguda en les capçaleres dels rius Ter i Llobregat i la falta d'aigua als embassaments. És dóna la circumstància que "les pluges de la tardor són decisives per a un ?cor?recte abastiment", segons s'indica en l'estudi i que històricament és l'època de l'any on més aigua cau. Però les dades d'aquesta tardor passada mostren tot el contrari. El mes d'octubre va ser el més plujós de tots tres però, tot i això, no s'arriba a registrar valors superiors a la climatologia del període 1971-2000, segons es detalla en l'estudi de la UB. El novembre va ser especialment sec.

Davant d'aquesta constatació, el membre del Grup d'Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses, Antonio Barrera, destaca que el que queda és confiar en què les precipitacions de neu que puguin caure aquest hivern salvin la situació.

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2932_3_241152__Comarques-estudi-anys-shavia-viscut-Pirineu-periode-lactual