El preu de la dessalinització

El preu de la dessalinització

Font: El Punt

El cost de l'aigua de la dessalinitzadora del Prat és un dels grans motius dels que defensen que no funcioni al 100%, ja que no es vol augmentar la tarifa a Barcelona. Però des del 2004 Blanes, Lloret i Tossa paguen més per l'aigua a causa de la dessalinitzadora de la Tordera

La nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat començarà a funcionar a mitjan mes vinent, si bé inicialment en període de proves. El debat a l'entorn de la infraestructura se centra ara en si ha de funcionar sempre al 100% o si ho ha de fer només quan els pantans baixin de determinats nivells, com defensa l'esborrany del pla de gestió de sequeres. Si es dóna aquest últim cas, de rebot el Ter en sortirà perjudicat. La promesa del conseller de Medi Ambient i Habitatge de reduir progressivament el transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona serà més difícil de complir, perquè per aconseguir-ho es comptava amb els 60 hm³ que pot generar la dessalinitzadora del Prat. En canvi, si s'opta per fer funcionar la infraestructura a ple rendiment, el cost de l'aigua es dispararà pels costos energètics que té produir-la, amb inconvenients afegits com ara l'augment d'emissions de CO2. A hores d'ara ningú no vol assumir el sobrecost que tindria aquesta aigua, i ja s'ha assegurat que no s'apujarà el preu de la tarifa a l'àrea metropolitana de Barcelona. I aquest és un dels temors de les entitats que reclamen reduir el transvasament del Ter: que els criteris econòmics prevalguin sobre tots els altres.

El cas de la Tordera

Però el 2004, quan es va posar en servei la dessalinitzadora de la Tordera per millorar l'estat de l'aqüífer i la qualitat del subministrament, la situació va ser molt diferent. A partir d'aleshores, a Lloret, Tossa, Blanes i alguns municipis de l'Alt Maresme, el preu de l'aigua es va doblar. Si bé la dessalinitzadora es va construir en gran part amb fons europeus, els costos d'explotació van fer passar els preus del subministrament en alta, en el cas de Lloret, dels 0,20 cèntims per metre cúbic als 0,34 cèntims, i amb una proporció semblant a la resta. Segons l'acord amb l'ACA, dels 10 hm³ que genera la dessalinitzadora, 5,5 hm³ són per al Consell Comarcal del Maresme, 2,5 hm³ per al Consorci de la Costa Brava –que la porta a Lloret i Tossa– i 2 hm³ per a Blanes. Això fins i tot va generar diversos contenciosos de l'Ajuntament de Blanes –que no estava d'acord amb el preu– amb l'ACA, que ja s'han resolt.

A partir del 2007 es va aplicar la tarifa d'utilització de l'aqüífer, que va permetre repartir els costos entre més municipis, i reduir així el cost de l'aigua dessalinitzada, però fent pagar un preu per agafar-la dels pous, una situació única a Catalunya però que no ha fet canviar les quantitats globals.

ICV insisteix que complirà amb el Ter

ICV ha insistit que complirà la promesa de reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona, i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va reiterar al Parlament que la posada en funcionament de la dessalinitzadora permetrà complir aquest objectiu. Segons el diputat per Girona Lluís Postigo estan treballant en aquest camí, «perquè juntament amb el parc natural de les Medes, el Montgrí i el Baix Ter són els grans objectius d'aquesta legislatura». En aquest sentit, ha afirmat que l'aprovació del parc ha de ser una garantia que es compleixin sempre els cabals mínims estipulats. Postigo també ha explicat que la dessalinitzadora necessitarà uns mesos de proves, i que no serà fins a finals d'any o començament del vinent que acabarà aquest procés.

L'Observatori del Ter hi veu «engany»

L'Observatori del Ter, de l'Ateneu Naturalista de Girona, veu en la falta de dates per al retorn de cabal «un engany i una marxa enrere», i ha denunciat els costos ambientals que té el transvasament en els ecosistemes.