La conca del Ter es rebel·la contra Medi Ambient per l'incompliment del retorn del cabal del riu

La conca del Ter es rebel·la contra Medi Ambient per l'incompliment del retorn del cabal del riu

Font: Avui

Els municipis, institucions i pagesos se senten enganyats per la promesa incomplerta del conseller Francesc Baltasar, que l'any passat va anunciar que s'iniciaria el procés per reduir el transvasament d'aigua del riu cap a l'àrea de Barcelona

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va prometre l'any passat en plena crisi per la sequera que afectava Catalunya que, a partir de la segona meitat d'aquest 2009 i quan es posés en marxa la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, el govern començaria el procés per fer realitat una de les demandes històriques de Girona: el retorn del cabal del Ter. Aquesta promesa, però, s'ha anat diluint fins al punt que fa unes setmanes el mateix conseller va fer marxa enrere i va reconèixer que el govern encara no havia fixat ni dates ni quantitats per garantir un cabal d'aigua suficient al riu.

La notícia ha indignat els municipis, els pagesos i els col·lectius que des de fa anys denuncien que el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea de Barcelona està provocant la mort del riu i del seu ecosistema. Els afectats, agrupats en la seva majoria a la Plataforma del Ter, confiaven que la posada en marxa de la dessalinitzadora del Prat, prevista per al 20 de juliol, reduís la “pressió” que pateix el riu. “El Ter està arribant a l'esgotament”, assegura Josep Maria Rufi, diputat de medi ambient de la Diputació de Girona i alcalde de Torroella de Montgrí.

La dessalinitzadora no serveix

Baltasar va anunciar que la dessalinitzadora no funcionarà al 100% tret que hi hagi un nivell d'alerta per sequera, ja que té un elevat cost energètic. Per tant, l'entrada en funcionament d'aquesta infraestructura no representarà un canvi gaire important pel que fa al transvasament del Ter. “Ara resulta que la infraestructura, si la fan funcionar al 100%, té un elevat cost energètic que faria augmentar el rebut de l'aigua i, a més, no compliria el Protocol de Kioto”, es queixa Francesc Camps, alcalde de Celrà, portaveu de la Plataforma del Ter i president del Consorci Alba-Ter, que agrupa tots els municipis de la conca del riu, que assegurat sentir-se "enganyat" i "decebut" amb Baltasar.

La Diputació de Girona no ha trigat a reaccionar i fa uns dies va aprovar una moció, consensuada entre el PSC, ERC i CiU, en què exigeix al conseller de Medi Ambient que “mantingui el compromís” i que concreti una data per al retorn del cabal al Ter. A més, des de la Plataforma del Ter estudien anar a Brussel·les per denunciar l'incompliment que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) fa de la directiva marc de l'aigua de la Unió Europea. També es plantegen organitzar algun acte simbòlic de protesta quan s'inauguri la dessalinitzadora.

Les queixes i les protestes gironines semblen haver tingut algun efecte, ja que la setmana que ve el conseller Baltasar es reunirà amb el Consorci Alba-Ter i amb la Cambra de Comerç de Girona, reunió en què podria exposar algun canvi sobre el procés de retorn del cabal.

Els orígens

El problema té el seu origen en l'època franquista, quan es va decidir abastir Barcelona i la seva àrea metropolitana amb l'aigua del Ter. Per portar-ho a terme, però, es va aprovar una llei, la 15/1959, que regula el cabal del riu i especifica que el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea de Barcelona es farà un cop cobertes les necessitats de Girona, la Costa Brava i els regants. Però aquesta directiva s'incompleix constantment. Rufi ho demostra amb xifres. La setmana passada el cabal del riu al seu pas pel poble de Torroella de Montgrí estava per sota dels 4 metres cúbics per segon, quan hauria d'estar, segons està regulat en el pla sectorial de cabals de manteniment de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), en 4,8 metres cúbics per segon. “I això que aquest any els embassaments estan plens!”, s'exclama Rufi.

En aquest sentit, el president del Grup de Defensa del Ter, Jesús Soler, que considera que la Plataforma del Ter es va crear en un moment “inadequat” i que es movia per “interessos econòmics”, reclama a l'ACA que compleixi el pla de cabals de manteniment per preservar el sistema ecològic del riu. Soler defensa els cabals de manteniment i assegura que són de difícil aplicació, perquè, sobretot a l'alt Ter, hi ha molts concessionaris, majoritàriament empreses hidroelèctriques, amb “drets adquirits” sobre l'extracció d'aigua, que impedeixen que es respecti el cabal de manteniment. Segons Soler, aquestes concessions fan que en algunes èpoques de l'any “el llit del riu es quedi sec”.

La reducció del cabal afecta l'ecosistema del riu. “Està en perill el manteniment dels arrossars i del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà”, remarca Rufi, que recorda que el Ter “subministra una de les zones agrícoles més importants de Catalunya”. En aquest sentit, el biòleg i professor de la Universitat de Girona, Albert Ruhí, assegura que "no s'entén que un terreny, com és el baix Ter, que passarà a ser parc natural en breu" ofereixi una imatge del riu "amb tan males condicions". A més, Ruhí destaca la importància que té la relació entre la quantitat i la qualitat de l'aigua. Amb menys cabal, la qualitat disminueix, fet que redueix la capacitat de dissolució d'efectes contaminants que perjudiquen la flora i la fauna del riu. A més, amb menys aigua hi ha més possibilitats d'augmentar l'aparició d'espècies invasores, com les algues, que impedeixen la filtració de la llum, que pot provocar, com ja ha passat, la mort de peixos i amfibis i la reducció del fons vegetal.

Però el cabal del riu també afecta altres activitats importants per al territori, com indica la geògrafa i professora de la Universitat de Girona, Anna Ribas, que remarca la importància "creixent d'altres usos nous cada cop més reivindicats", com pot ser oferir un turisme de qualitat que a la vegada també reverteix en el desenvolupament productiu de la zona. Cada cop, explica Ribas, es dóna més importància al paisatge, a l'aigua, a l'ecologisme, al lleure, aspectes que queden afectats quan el cabal del riu es redueix.

Un 75% de l'aigua, a BCN

Segons el president del Consorci Alba-Ter, el cabal del riu Ter ha anat disminuint un 40% en els últims 40 anys, i en èpoques de sequera, com la de l'any passat, les comarques gironines que viuen del Ter són les que en pateixen més les conseqüències. Un 75% del cabal del Ter es transvasa cap a Barcelona, assegura Camps.

“Volem que els continuats incompliments s'acabin i que retornin el cabal al riu Ter”, reivindica Antoni Casademont, portaveu d'Unió de Pagesos en aquesta qüestió, que recorda que hi ha “molts pagesos i les seves famílies que viuen gràcies a l'aigua del Ter”. A la conca del riu hi ha 4.000 hectàrees de fruiters, 600 hectàrees d'arrossars i d'horta i també camps de cereals. Amb tot, Casademont remarca que “el primer que pateix” per la falta de cabal és “el mateix riu”.

La política de l'aigua

Però, més enllà de reivindicar el retorn del cabal del riu, per als municipis afectats el problema principal és definir una política de l'aigua al país. “S'està gestionant de forma tercermundista la qüestió de l'aigua”, assegura el portaveu del Consorci Alba-Ter, que recorda que cal redreçar la situació, perquè és fonamental “per al desenvolupament econòmic, agrícola i turístic de les nostres comarques”. “No hi ha cap partit que hagi fet els deures en el tema de l'aigua”, assegura Camps, que reclama “un acord polític per concretar un full de ruta”.

“Aquesta és una situació crònica i caldria buscar solucions definitives”, remarca Rufi, que considera que el problema rau també en el fet que Catalunya només té competència per gestionar les conques internes però no sobre el gran riu que és l'Ebre. “Quan es va parlar del transvasament de l'Ebre, el país es va revolucionar, però pel que fa al Ter hi ha silenci”, es queixa Rufi. I és que, tot i les mobilitzacions de la Plataforma i altres col·lectius que han fet sentir la seva veu en els últims anys, el transvasament del Ter sembla un problema oblidat.