Diari de Girona, 1/12/2007
L`escassetat d´aigua, després d´un seguit de mesos amb poca pluja, no és encara crítica, però sí que comença a ser alarmant. Les comarques gironines, tal com va publicar ahir Diari de Girona, pateixen la major sequera dels últims 62 anys en aquesta època. Fins a 49 municipis estan en nivells de risc, la Muga es troba en excepcionalitat 2 i l´estany de Banyoles està 18 centímetres per sota de la seva cota. A aquests exemples, cal afegir-hi l´anunci formulat pel regidor de Medi Ambient de l´Ajuntament de Girona, Enric Pardo, sobre les restriccions del servei a habitatges i comerços de l´àrea urbana a partir del mes de gener si no plou. Els talls del subministrament podrien arribar fins a les quatre hores diàries. La mesura de Pardo ha estat criticada per CiU i per l´Observatori del Ter, que han coincidit a recordar que el cabal del Ter a Girona és molt més baix del que seria convenient a causa dels transvasament d´aigua que es fa a Barcelona, de manera que el consistori gironí no hauria d´admetre restriccions d´ús domèstic si els principals beneficiats no redueixen el consum. Efectivament, ¿per què les restriccions només haurien d´afectar Girona i no Barcelona, que es beneficia de l´aigua del Ter? És evident que si la sequera persisteix s´hauran d´adoptar mesures, tal vegada dràstiques, però per a tothom. L´anunci de Pardo, tot i que és comprensible que treballi amb la hipòtesi d´una situació límit, sembla precipitat. També seria un bon moment per reflexionar sobre la gestió de l´aigua a Catalunya. A criteri d´alguns experts, ha estat deficient, fins a l´extrem que les infraestructures que alimenten d´aigua l´area metropolitana són les mateixes que hi havia abans que la població creixés un 40%. Com en tants temes, llargs anys de discussions, amb propostes d´allò més variades, no han servit per resoldre el servei més bàsic d´una societat: l´aigua. També es podria analitzar la que es malbarata per fugues o per mal ús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada