diumenge, 6 de gener del 2008

El transvasament del Roine

Diari de Girona 6-1-08

JOAN VILA* En el món de l´energia sóc dels que penso que en el futur necessitarem totes les formes possibles d´energia, sense descartar-ne cap. Per resoldre el problema de l´aigua podria estar temptat a pensar el mateix; vagi per endavant que crec que el transvasament de l´aigua del Roine no és la millor solució ni la més adient a dia d´avui.

El transvasament d´aigua del Roine es va començar a plantejar a la primera meitat de la dècada dels 90 per l´empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL). El primer estudi volia transvasar un cabal de 15 m3/s, mentre que posteriorment es va rebaixar aquesta xifra a 10 m3/s. L´any 1996 aquesta empresa acorda la constitució d´una Agrupació europea d´Interès econòmic (AEIE) amb l´empresa francesa Compagnie Nationale d´Aménagement de la Region du Bas-Rhône et du Languedoc (BRL). El mateix consell d´administració d´ATLL va encomanar a l´empresa la realització dels estudis sobre les altres alternatives per augmentar els recursos d´aigua a l´àrea metropolitana, tant les que eren basades en l´estalvi i reutilització, com les de transvasament de la conca de l´Ebre. L´any 1998 es va constituir un comitè científic per assessorar aquests estudis.

El Roine és el riu amb més cabal del Mediterrani, amb 1.706 m3/s de cabal mitjà. Té una conca de 97.000 km2 i una llargada de 812 km. El seu cabal mínim es va assolir l´any 1920 i va ser de 420 m3/s. Per tant, la garantia de subministrament és total. L´aigua del projecte de transvasament es prenia en un canal més enllà de Montpeller. El canal és privat; la companyia BRL en té la concessió per 80 anys des de l´any 1955, és a dir, fins l´any 2035. La longitud de la canonada des del canal fins la planta potabilitzadora de Cardedeu era de 315 km, amb 6 estacions de bombeig per superar les dificultats del terreny. El desnivell en alçada del traçat era de 420 metres, el cabal a transvasar era de 10 m3/s i la potència de bombeig de 72 MW. La canonada tenia un diàmetre de 2,4 m durant 311 km i s´havia de perforar la serralada de les Alberes amb un túnel de 2,6 m. de diàmetre i longitud 4 km. L´impacte ambiental del transvasament sobre el Roine es considera gairebé nul, tant sigui en els estiatges com en el delta.

Els costos de l´aigua del Roine eren de tres tipus. Un era derivat de la inversió, uns 1.270 milions d´euros (0,19€/m3). Un altre era derivat de l´energia de bombeig, uns 2 kWh/m3 (0,010€/m3). El tercer, era derivat de la concessió amb la companyia BRL i de l´explotació de la canonada, amb costos entre 0,35 i 0,44 €/m3. Aquestes dades (menys les d´energia) les va donar el mes passat el conseller de medi ambient Francesc Baltasar. El cost total del transvasament avui és, si fa no fa, el mateix que per la dessalinització. El que passa és que la diferència d´energia entre la dessalinització i el transvasament és d´un 65%, essent aquest cost el que tindrà més creixement en el futur; avui aquesta diferència té un cost de 0,065€/m3, pujant en els propers 50 anys d´explotació el doble, el triple i el quàdruple. Encara hauríem d´afegir que les centrals de dessalinització no tindran ni la meitat de durada. No es pot comparar la vida d´una obra civil en formigó amb la d´una màquina.

En resum, des del punt de vista tècnic, la qualitat de l´aigua és millor la que ve del Roine, el subministrament d´aigua és el de més fiabilitat, el consum energètic és millor, el cost de l´aigua a futur és millor i l´impacte ambiental també.

La primera vegada que en Manel Nadal em va preguntar què pensava del transvasament d´aigua des del Roine li vaig dir, sense immutar-me, que era una molt bona solució pel futur de Catalunya. Això era a mitjan anys 90. D´allà fins avui ha plogut molt, encara que no el suficient.Els arguments contra el transvasament, en el seu origen, són arguments ideològics, gairebé dogmàtics, sovint demagògics. Són, ni més ni menys els mateixos arguments contra la MAT. Que si portar aigua barata de França és desincentivar l´estalvi i afavorir el consum. Que això va contra la nova cultura de l´aigua. Que l´aigua del Roine conté elements radioactius pel fet que en ell hi ha moltes centrals nuclears. Que el transvasament des dels Alps a les nostres conques és portar flora i fauna estrangera a les nostres valls... Tota aquesta ­xer­rameca sense tenir en compte que, mentre discutien i parlaven del sexe dels àngels, el Ter a Girona tenia greus problemes de supervivència ambiental, infinitament superiors als que es plantejaven en la discussió.

Quan estava pensant els arguments sobre el Roine, vet aquí que el dia 20 de desembre passat, en el plenari del Parlament, el diputat per CiU i exconseller de Medi Ambient Ramon Espadaler va fer una interpel·lació al conseller de medi ambient sobre política d´aigua. El debat m´ha aportat algun argument complementari. En la seva pregunta el senyor Espadaler diu que Catalunya ha passat en quatre anys de 6 a 7,5 milions d´habitants, que som més i plou menys, que ara hi ha una sequera estructural. Li diu al conseller que el Govern es nega a connectar amb altres conques (referint-se a l´Ebre i al Roine) però que alhora connecta el sistema Ter-Llobregat amb la conca de la Tordera, essent això una contradicció flagrant. Diu que ell i el seu grup estan a favor de l´estalvi, de la dessalinització i de la reutilització, però que el que fa falta és connectar amb una conca que tingui una pluviometria diferent, amb més cabal. Recrimina al conseller que «es nega a fer solucions estructurals perquè parteix de dogmes, hi ha coses que sembla que estan prohibides en el seu diccionari, però que alhora entren en contradicció perquè les acaben fent, això sí, canviant-li el nom».

En la seva resposta, el conseller torna a insistir que durant 23 anys el govern anterior no havia fet la lliçó (a veure senyor Montilla quan dóna instruccions a no repetir aquest argument; comença a ser ridícul després de 4 anys de govern). Insisteix el conseller que la seva política no és una política dogmàtica sinó una política que marca Europa a través d´una directiva, «situa l´àmbit de la política d´aigües en un context on és necessari comptabilitzar el seu ús i la seva explotació amb la conservació del medi ambient». Després de passar revista a la feina que han fet en el camp de planejaments (sanejament d´aigües residuals, cabals de manteniment, planificació hidrològica, espais fluvials, abastament de Catalunya i reutilització), insisteix el conseller en que la solució al dèficit estructural de Catalunya no passa per una única solució, sinó per una suma de solucions i que, «abans de recórrer a la solidaritat entre conques hidrogràfiques cal garantir les demandes a partir de la gestió integrada de tots els recursos disponibles de què es disposa, treballant alhora intensament l´eficiència, l´estalvi, la preservació del medi, la internacionalització de costos i l´aplicació social».

El conseller diu que la lluita de la sequera té tres elements fonamentals. L´estalvi (en aquests moments hi ha una reducció entre el 5 i el 6% del consum), la reutilització (ha començat per un decret del govern central en l´ús industrial i agrícola) i la dessalinització. Aquí el conseller insisteix que si no hi ha aigua, després de posar en marxa els pous que facin falta, aquesta es portarà si cal en vaixell. Diu, «la dessalinització pot donar tants recursos com l´aigua del Roine». És aquí, estès com anava contradient els arguments del diputat, quan diu un argument important per no tenir en compte el transvasament del Roine. «...no m´agradaria pensar que la dependència que hem vist que avui encara tenim, amb debats oberts amb França, sobre temes com l´alta velocitat, la molt alta tensió i d´altres, avui els portéssim encara amb una altra cosa com seria el transvasament del Roine...no m´agradaria arribar a considerar que el principal element fos la dependència d´una comunitat de regants francesa. Crec que això seria un error estructural.»

Finalment el conseller insisteix que persistir en l´opció del Roine és portar el problema a deu anys vista, mentre que la solució polivalent basada en l´estalvi, la reutilització i la dessalinització donen la possibilitat de tenir una llarga perspectiva cap a l´entorn del 2015 al 2020.

El debat va ser important pel fet de posar de relleu el cor del problema de l´aigua, els dogmatismes, els mals entesos i les solucions rígides.

He dit al principi de l´article que ara no estic a favor de la solució del Roine. Primer, perquè, com diu el conseller, ja sabem com les gasten els francesos; si es tracta de fer-nos un favor, oblidem-nos-en; ho hem apamat amb la MAT i amb l´AVE. Segon, i això no va sortir en el debat encara que era el més important, perquè transvasar aigua del Roine, dóna ales al transvasament de l´Ebre cap els veïns de més avall, i l´Ebre (a diferència del Roine) no ho pot suportar. Tercer, perquè és una solució rígida, sense imaginació, que no aporta al coneixement ni a la indústria del país cap avanç que ens distanciï dels nostres competidors. I quart, perquè la solució definitiva ha de ser una solució coherent; si volem l´aigua del Ter, si no volem que es transvasi a Barcelona, no podem estar a favor de transvasaments a altres conques.

Aquí cal recordar la paraula del conseller de retornar els cabals del Ter a la seva conca. De tot el Ter, no només d´una part. Em temo, però, que ni l´ACA ni la conselleria tenen imaginació suficient per resoldre-ho en els terminis del 2015 al 2020 que ha dit el conseller. Senyor Baltasar, deixin de fer tants plans, flors i violes, a mirar encantats els ocells i dediquin-se més a cercar tecnologia, a desenvolupar sistemes propis que conduiran a una solució definitiva. És a dir, menys biòlegs i més enginyers. A veure si hi arribem.

*Pimec Girona

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2926_3_240191__Comarques-transvasament-Roine