Diari de Girona 20-1-08
JOAN VILA*
En aquest temps de sequera els esdeveniments es desencadenen amb força velocitat. Ara hem sabut que la junta de desembassament del riu Ter ha decidit disminuir el cabal circulant aigües avall del Pasteral fins a 1 m3/s, molt per sota del cabal mínim legal de 3 m3/s. La mesura, la mateixa que es va prendre en anys anteriors, col·loca el riu Ter en greus problemes des d´aquí fins el mar i posa en perill el reg dels pagesos del Baix Empordà durant la propera estació.
És el reflex exacte d´un problema que, no només no s´ha resolt després de decennis, sinó que s´ha agreujat.Resoldre el problema d´aigua a Catalunya és resoldre el problema d´aigua als pagesos. Quan ara fa mesos vaig començar a llegir documentació sobre el transvasament del Roine em van sobtar les declaracions d´un científic francès, Michel Drain, que formava part del comitè científic de BRL pel transvasament del Roine. Deia que, evidentment, no hi ha preocupació per l´afectació del transvasament del Roine, però insistia que no entenia per què abans de resoldre el transvasament no es resolia el problema del regadiu de les terres de ponent. Deia, «...ningú s´atreveix a afrontar el consum d´aigua dels regants, és un tema tabú, que no es pot tocar...en cas d´emergència es pot trobar una solució sense perjudicar els agricultors. Només fa falta imaginació i bona voluntat». Deu anys després encara hi ha el mateix tabú.
A Catalunya consumim 3.120 hm3 d´aigua. D´aquests, la indústria consumeix 280 hm3, un 9%; els sectors domèstic i serveis (l´àrea urbana) consumeixen 570 hm3, un 18%; el sector primari consumeix 2.124 hm3, un 73% del total. La conclusió pot ser massa trivial: com que els pagesos només aporten a l´economia catalana el 2% del valor afegit brut i el 3% dels llocs de treball, és aquí on hem d´obtenir el recurs d´aigua. No cal dir que el raonament és erroni. Necessitem els pagesos per gestionar el territori; no el deixarem en mans de les immobiliàries, o que es torni erm, no us sembla? Per tant cal posar seny, ganes, tecnologia i imaginació per resoldre aquest encaix entre els pagesos i el dèficit d´aigua a Catalunya.
El problema no és senzill. Per un costat, el sector agrari troba en el regadiu una via per millorar la seva productivitat, doncs una hectàrea de reg produeix 5 vegades més que no pas una de secà. L´administració catalana i espanyola són receptives a aquests arguments i participen en el desenvolupament de nous regadius. Fa pocs dies encara el president Montilla va dir a les terres de ponent que ningú els prendria cap gota d´aigua.En efecte, es reguen a Catalunya 265.000 hectàrees, de les quals el 68,7% corresponen a reg per inundació, a manta; el 12,2 % del reg es fa amb aspersió i el 19,1% es fa amb gota a gota. El nou canal Segarra-Garrigues, que agafarà l´aigua del pantà de Rialb, augmentarà la superfície de reg en 70.150 hectàrees més, emprant, ara sí, sistemes eficients.
Un argument que es fa servir sovint per justificar el mal ús de l´aigua de reg és que l´aigua que no s´aprofita torna a terra, a l´aqüífer. Això no és del tot cert. Una part s´evapora si es rega durant l´horari de més calor, i la filtració a terra no retorna necessàriament als rius; queda dins els sistema hídric de la conca però es manlleva de les lleres, deixant l´aigua de forma dispersa i dificultant-ne un posterior ús.
Paguen l´aigua els pagesos per regar? Sí i no. Paguen una part del cost de captació, canalització i distribució de l´aigua, però no paguen cap cànon d´aigua a la manera com ho fan els altres sectors de l´economia. Fins i tot les darreres normes de l´ACA, cobrant l´ús d´aigua per fabricar neu artificial o l´ús d´aigua per turbinar en una central hidroelèctrica, van evitar comprometre els pagesos. Aquest és el primer error que cal resoldre. En una societat on els paràmetres de l´economia són de preus, és impresentable que hi hagi un problema tan gran com el de l´aigua on la pagesia vagi fent sense que tingui un preu que impulsi la millora del seu consum. L´aigua ha esdevingut un bé escàs, insuficient, i la seva gestió no fa ni el mínim que està en qualsevol manual de gestió: incentivar l´estalvi on hi ha el màxim consum.
Recordo el que dèiem diumenge passat: les normes han de ser clares perquè els seus efectes siguin positius. Com volem que els pagesos implantin el reg amb gota a gota o amb aspersió si el primer que responen és que la implantació és lenta perquè és cara, tot i que es milloren el rendiment i la qualitat de vida del pagès? Conscient d´això, la Conselleria d´Agricultura té previstes dotacions a aquest efecte de 722 milions d´euros pel període 2007-2011 i el Ministeri d´Agricultura una xifra de 49 milions més. Però potser no n´hi haurà prou o serà massa tard.
Per millorar l´eficiència en l´agricultura hi ha altres aspectes que s´han de resoldre prèviament, com concentracions parcel·làries, anivellament de parcel·les, reconstrucció de canals,...
El sector agrari no paga la totalitat del cost de les infraestructures de captació i distribució d´aigua de reg a excepció de les que es troben dintre la seva pròpia parcel·la. Paguen aproximadament el 30% d´aquest cost. El cànon d´aigua ja hem dit que té un tipus de gravamen amb coeficient zero. Regar per aspersió enlloc de a manta significa un estalvi del 40%. Difícilment podrem proposar als agricultors que disminueixin el consum o que utilitzin aigües depurades si només s´ha de fer comptant amb la seva bona voluntat.
Fer pagar al pagès el preu de l´aigua que li toca no és necessàriament portar-lo a la ruïna. Ningú diu que no se l´ha d´ajudar. Per alguna cosa hauria de servir la imaginació política. El mateix import que ha de pagar per l´ús de l´aigua és el que se li pot augmentar com ajuda per hectàrea conreada. L´economia de l´agricultor, així, queda neutra, però és evident que aquest fet l´estimula a trobar fórmules d´estalvi en el consum d´aigua, a fer servir la millor tecnologia disponible i, sobretot, a consumir aigua a preu zero com és l´aigua depurada. Es tracta de canviar la cultura de l´agricultor per portar-la en la direcció que demana la societat i en el sentit adient que permeti resoldre el problema de l´aigua. Tot plegat sense atemptar contra la supervivència del mateix. Ara més que mai fa falta tenir els conceptes clars en l´aigua, apuntar una solució i ser perseverant en ella. Evitarem que hi torni haver la paradoxa del reg dels pagesos: són els que tenen més aigua (a ponent) i alhora seran els que no podran regar (a l´Empordà).
Evitarem haver de pensar que podem emplenar els pantans de Sau i Susqueda amb 800 vaixells plens d´aigua transvasant des d´una altra conca pel mar. És clar, conseqüència, justament, de no voler cap transvasament. Excepte el del Ter.
*Pimec Girona
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2940_3_242731__Comarques-Encaix-entre-pagesos-dficit-daigua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada