dijous, 12 de juny del 2008

Manel Serra.: «El Ter era una veritat incòmoda»

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2892667

Manel Serra considera que el Ter no pot satisfer tots els usos que se li demanen, i que en aquest sentit ha fallat la planificació hídrica del país

-Per què us heu sumat a la Plataforma del Ter i a la manifestació de dissabte a Girona?
-«La defensa dels cabals del Ter és també la defensa de l'abastament dels municipis. El Consorci de la Costa Brava i l'Ajuntament de Girona som les dues administracions que utilitzem aigua del Ter per a Girona, Salt i Sarrià, i cap a la desena de municipis de la Costa Brava que dicta la llei del 1959. Utilitzem pels volts de 700 litres per segon per a l'abastament, que no arriba al metre cúbic –mil litres– que ens permet la llei. Hi ha també un efecte directe pels municipis que s'abasteixen de l'aqüífer del Baix Ter, com ara l'Escala, Torroella i Palafrugell. Aquests aqüífers es recarreguen amb les aigües del Ter, i com que baixa poca aigua queden afectats en quantitat i en qualitat.»

-Aquests abastaments queden perjudicats pel transvasament a Barcelona?
-«Fins ara, l'ACA no havia tingut en compte la llei del 59. Estàvem en el mateix sac quan hi havia episodis de sequera. L'ACA proposava disminució de cabals percentualment iguals tant a Girona com a Barcelona. I el que diu la llei del 59 és que, si falta aigua, qui n'ha de rebaixar les quantitats és Barcelona. I aquesta idea no es respectava. La unanimitat i el suport que ha aconseguit la plataforma amb la seva feina han fet que hi hagi un canvi d'actitud, i ara ningú entén com s'ha allargat tant aquesta situació, i tots els partits, sense excepció, estan a favor del Ter.»

-L'objectiu ha de ser complir la llei del 59 o fer-ne una de nova?
-«La llei del 59 era de mínims, i no es complia. L'objectiu no és simplement que es compleixi la llei, sinó revisar-la si cal. Ara, que sigui el Parlament, o la taula de l'aigua, el que sigui, qui determini els usos del Ter. Sense descartar que una part dels cabals vagin cap a Barcelona. Si el Ter hi ha d'aportar la seva quota, que la hi aporti. Ara bé, proporcional a la seva dimensió.»

-Us heu sentit menystinguts amb l'Ebre?
-«Durant molt temps hem tingut una sensació d'ignorància respecte a la situació del Ter. El Ter era una veritat incòmoda. Quan a les grans manifestacions de no als transvasaments hi recordàvem que ja n'hi havia un de gran, el del Ter, ens miraven molt malament. Se'ns deia que no tocava o que les circumstàncies eren diferents. El problema del Ter és una obvietat que avui reconeix tothom. Crec que ara s'han de fer normatives per un horitzó raonable.»

-Ha fallat la planificació hídrica del país?
-«Durant molt de temps hi ha hagut un error de diagnòstic; es pensava que amb mesures d'estalvi i amb les infraestructures existents no hi havia problemes d'aigua a Catalunya. I no es tenia present que un riu que de mitjana els últims anys només porta 12 m³/s no pot satisfer els cabals ecològics, el reg, l'abastament de Girona i la Costa Brava i, a sobre, el de Barcelona. Si el diagnòstic no constata això, passa el que ha passat, que cada dos anys estem en decret de sequera.»

-A Girona i, sobretot, a Barcelona s'està ampliant la xarxa d'abastament provinent del Ter. Es pot continuar així?
-«Allò que la llei deia que era per a Barcelona i l'entorn metropolità, s'ha estès en forma de taca d'oli de manera que aquesta interconnexió ja és també al Maresme, el Vallès, l'Anoia... Està molt bé que tot estigui interconnectat, perquè augmenta la garantia. Ara bé, que no ens trobem que tot depengui del Ter i el Llobregat.»

ORIOL MAS