diumenge, 6 d’abril del 2008

Algunes veritats sobre l'aigua

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2806183

En un article en què s'analitza la situació de sequera, l'autor assegura que a Catalunya tenim prou aigua però mal repartida i denuncia la situació que viu des de fa dècades el Ter, un riu del qual es transvasa el 70% del cabal

NARCÍS ILLA. Portaveu dels Regants del Baix Ter. Vicepresident de la plataforma pel retorn de l'aigua del Ter.

He decidit escriure sobre la situació actual pel que fa a l'aigua a Catalunya atès que el temps, per desgràcia, ens ha donat la raó als que dèiem de molts anys enrere que la situació actual podia arribar. Ha passat i el que és pitjor pot empitjorar.

El que està passant és degut únicament i exclusivament a un seguit d'errors de càlcul que podríem qualificar de molt greus i que són els que intentaré explicar. A l'àrea metropolitana de Barcelona, agafada en un sentit ampli de la paraula atès que inclou un triangle que va de Malgrat de Mar a Vilanova i la Geltrú i fins a Igualada, hi viuen 5,5 milions d'habitants que consumeixen aproximadament 13 metres cúbics per segon, els quals provenen de tres aportacions: El Ter aporta uns 8 metres cúbics per segon; el Llobregat, 3 metres cúbics; i els aqüífers aporten aproximadament 1 metre cúbic. És a dir, el 60% de l'aigua que consumeixen les comarques barcelonines prové del Ter.

Si analitzem l'origen de l'abastament veiem que el riu Ter neix al Ripollès, passa per Osona, arriba als embassaments de Sau i Susqueda on es regula i a partir del Pasteral s'envia l'aigua cap a Cardedeu. I aquest és l'origen del problema: Més de la meitat de l'aigua que consumeixen 5,5 milions d'habitants depèn únicament i exclusivament que plogui al Ripollès i a Osona, i prou. I és aquí on el sistema mostra la seva fragilitat.

La pregunta a fer és: a Catalunya tenim prou aigua? La resposta clara i contundent ha de ser que sí, el que passa és que està absolutament mal repartida. També intentaré explicar-me de la manera més entenedora possible.

El riu Ter té un cabal aproximat de mitjana d'uns 14 metres cúbics per segon (i el transvasament se n'emporta uns 8 metres cúbics). El riu Ebre té un cabal de mitjana a la seva desembocadura d'uns 450 metres cúbics per segon i només ha patit un transvasament cap al Camp de Tarragona de 4 metres cúbics per segon. Per tant l'esforç està mal repartit perquè és evident (i sense voler entrar en cap moment en discussions entre territoris ni creure que és l'única solució) que, si es fes una aportació d'aigua de l'Ebre cap a les comarques barcelonines de l'ordre de 5 a 6 metres cúbics per segon, la desembocadura de l'Ebre tindria un cabal de mitjana aproximat de 445 metres cúbics per segon. Per tant cal dir clarament que el que cal fer de forma immediata és una interconnexió entre conques catalanes.

Cal afegir-hi un altre factor: la dessalinització, que pot aportar uns recursos més que considerables. Segur que està destinada a convertir-se en un dels sistemes d'aportació de recursos més important. A part, sobre la taula cal posar-hi cinc altres factors a tenir en compte:

-El Roine té a la seva desembocadura un cabal de mitjana de 2.300 metres cúbics per segon.

-L'estalvi d'aigua per part de tots.

-La reutilització. Catalunya aboca al mar uns 300 hectòmetres cúbics a l'any d'aigua més o menys depurada.

-El correcte manteniment de les xarxes públiques de distribució.

-La conservació de l'aportació de recursos que provenen d'aqüífers.

Per tant tenim prou aigua, i a més hi afegim l'aigua que podem aportar/estalviar/reutilitzar, podem afirmar amb rotunditat que tenim aigua suficient.

Per tant cal treure'n tres conclusions fonamentals:

-Catalunya té aigua suficient

-Ens tornarem a equivocar si mantenim el Ter com a font important d'abastament, en primer lloc per la fragilitat exposada i en segon lloc pel greu atemptat ecològic que exposaré més endavant.

-Cal tenir en compte i estudiar totes les alternatives possibles de subministrament (interconnexió de xarxes o transvasaments interns, dessalinitzadores, portar aigua del Roine o fer transvasaments externs) i cal aplicar totes i cadascuna de les mesures d'estalvi reutilització/aportació que he detallat.

Brutal sobreexplotació A partir del que he exposat surt una derivada sobre la qual m'agradaria aprofundir: la brutal sobreexplotació a què s'està sotmetent el riu Ter.

El transvasament del Ter es basa en la llei 15/1959 que diu que es podran transvasar cap a Barcelona un màxim de 8 metres cúbics per segon sempre que es compleixin tres premisses:

-Que es pugui destinar un metre cúbic per segon a l'abastiment de Girona.

-Que el riu tingui com a mínim una circulació de 3 metres cúbics per segon.

-Que la zona del Ter tingui els cabals necessaris pel seu correcte reg. De les tres premisses que marca la llei, habitualment només es compleix la primera.

És inconcebible que d'un riu es transvasi prop del 70% del seu cabal. El fet d'un transvasament tan brutal ha suposat que dels darrers 24 mesos no s'hagi complert el cabal ecològic durant 18. I aquest transvasament fa 42 anys que dura. Això provoca la salinització de la franja costanera, disminució i contaminació dels aqüífers (increment del percentatge de nitrats), mortaldat de peixos, destrucció i desequilibri del bosc de ribera, etc. Partint de la base que l'ús de l'aigua per beure és prioritari, s'ha de tenir clar que l'aigua és de tots i cal que entre tots els territoris de Catalunya i entre tots els sectors econòmics ens repartim l'aigua de manera justa i equitativa.