L´espoli del riu Ter

Diari de Girona 12-2-08

XAVIER DILMÉ I VERT * La sequera que viu Catalunya requereix de planificació de decisions difícils i d'un govern que doni la cara. De moment, cap dels tres requisits s'està complint. Tenim un decret de sequera publicat l'abril de 2007 i prorrogat a finals d'any, però amb l'única cosa que ha estat diligent el tripartit durant aquest temps ha estat a eixugar el riu Ter d'una forma indecent, d'una forma que ens porta a poder parlar de semicolonialisme hídric. La solidaritat hídrica a Catalunya sembla que només pugui venir del Ter. S'ha parlat molt de mesures immediates a adoptar a l'àrea de Barcelona, però ni així podrà el Ter recuperar part del seu cabal. A finals del desembre, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, contestava una pregunta que li vaig adreçar dient que les actuacions previstes pel Pla Hidrològic Nacional, una vegada executades, permetrien aportar a la regió metropolitana de Barcelona uns 130 hm3 anuals de nous recursos hídrics. Tanmateix, ja avançava que, malgrat aquesta xifra, el 2015 només es podrien retornar al Ter ¡entre 30 i 45 hm3! anuals. Això en temps climatològicament normals perquè en anys secs, com diu el conseller "caldrà continuar comptant amb aquestes aportacions de recursos procedents del Ter". És a dir, amb la dessaladora del Prat a ple rendiment, millores en els sistemes o xarxes, recuperació d'aqüífers i la reutilització, amb tot això junt i amb les previsions més optimistes, el Ter no recuperarà anualment ni l'aigua que es necessita per a reg. Fantàstic!

El novembre passat, el Govern de la Generalitat va aprovar una altra connexió per portar aigua del Ter cap al Maresme, amb independència de les dessaladores. Aquest tipus d'equipament -les dessaladores-, del qual s'ha fet bandera, és una mesura de suport però no és cap solució a res en si mateixa. És un equipament car (ara tenim subvenció de la UE), de vida curta (15-20 anys) i poc sostenible per a l'energia que gasta. La més gran, la del Llobregat, produirà a ple rendiment -i si no s'espatlla com la de Blanes- uns 60 hm3 anys quan Barcelona i la seva àrea poden estar xuclant del Ter més de 200 hm3 anuals. O sigui, que ni amb les quatre dessaladores previstes a Catalunya els propers anys a ple rendiment cobriríem la demanda barcelonina. A qui volen prendre el pèl, doncs? Menys jocs de mans i més mesures pràctiques: l'aigua s'ha d'anar a buscar on n'hi ha, a l'Europa humida, al Roine. S'hi acabarà anant, de la mateixa manera que s'ha anat a França a buscar electricitat. Trigarem més o menys, haurem gastat recursos amb altres mesures, haurem perdut temps i haurem arruïnat la pagesia i la manera de viure de les zones del curs del Ter, però s'anirà al Roine.

Mentre escanyem el Ter, on són les mesures que la Generalitat tenia a punt? Enlloc fins que falli l'aigua de boca a Barcelona. Si la solució són els vaixells, fa temps que haurien d'estar treballant i cada hm3 d'aigua que arribés a Barcelona per aquestes mesures extraordinàries hauria de ser un hm3 que es deixés de xuclar del Ter. No ara, sinó fa dies. O és que no queda pijoprogre abans d'unes eleccions veure barcos descarregant aigua al port de Barcelona? Suposo que menys encara si l'aigua és del Roine, aquella que alguns indocumentats deien que estava tan contaminada que no es podia fer servir. Però el decret de sequera no és d'ahir, és de fa deu mesos. Per què no s'han avançat les mesures per portar més aigua a Barcelona i donar un xic de descans a l'esforç que fa el Ter? Per què no s'ha prioritzat durant aquest temps, per exemple, ?l'execució de les depuradores pendents de la zona del Ter, previstes de fa temps i que els ajuntaments no paren de reclamar? On són les de Gualta, Bordils i tantes altres que entraven en el pla 2006-2008 del Govern? Per què la presa de Colomers, monument a la incompetència, que podria acollir uns 3 o 4 hm3 en cas d'emergència, continua sense funcionar? I tants perquès més.

La gent del Ter necessita explicacions i necessita que la Generalitat doni la cara. A Medi Ambient no hi ha responsables polítics que vinguin al territori; a Agricultura sembla que desconeixen el que suposa per a aquesta zona la poma o ?l'arròs; Turisme deu pensar que Setmana Santa encara és lluny. Tampoc els diputats del PSC, d'ERC i d'ICV de les comarques gironines han dit què pensen de la situació, si és que en pensen quelcom. Ni piu. I la transparència, on és? Si diem a la gent que s'ha de sacrificar, hem de parlar clar, sense amagar informació. On són les balances hídriques de la conca del Ter, per què no es publiquen? On és la informació sobre els cabals instantanis que circulen en els diferents trams del riu, la seva qualitat ecològica i les quantitats desviades a altres conques? I, afegeixo, on és la taula de vendes d'aigua del Ter?

La gent del Ter és bona gent, arrelada a la terra i que ha aguantat el que no està escrit mentre altres, en altres indrets de Catalunya, es mobilitzaven per no haver de deixar anar ni una gota d'aigua del seu riu. Aquí fa anys i panys que la gent és solidària però ara estem, senzillament, davant d'un espoli amb totes les lletres i cal dir prou. La paciència té un límit i no es pot jugar, per qüestions o incompetències polítiques, amb el pa, la bona fe i el futur de la gent i d'un territori.

*Diputat al Parlament per Girona (CiU)