http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008060900_4_270602__Opinio-compromis-dICV
JOAN BOADA I MASOLIVER *
Ara que la sequera sembla que ens ha abandonat i que el règim pluviomètric ha tornat a la normalitat i ha permès que tinguem unes reserves d'aigua en els pantans a nivells normals per a l'època i que ha significat abandonar l'emergència i no haver de construir una canonada per portar aigua de l'Ebre a Barcelona, és el moment de tornar a parlar amb calma de la Nova Cultura de l'Aigua, o sigui de la política del Govern de la Generalitat des del 2003.
Des que ICV va començar a gestionar el Departament de Medi Ambient i en concret la política hidrològica del país es va planificar en paràmetres d'estalvi, eficiència i reutilització. I va ser el conseller Milà, després de 23 anys de silenci, el primer que va adoptar el compromís de retornar l'aigua al riu Ter i disminuir la seva aportació a Barcelona. Posteriorment, el 28 de febrer, va ser el conseller Baltasar qui, a Celrà, va renovar aquest compromís tot afirmant que a partir de la posada en marxa de la dessaladora del Prat començaria a disminuir l'apor?tació del riu Ter al sistema Ter-Llobregat.
A part de reconèixer la solidaritat dels habitants de la conca del Ter cap a la resta del país i agrair el seu esforç cal passar als fets. El transvasament del Ter a la conca del Llobregat és del tot insostenible i va en contra de l'aplicació de la Directiva Marc de l'Aigua. Els cabals concedits en la Llei del 1959 que regula el transvasament són avui irreals a causa del progressiu descens de la pluviometria. Això ha fet que el cabal circulant pel riu estigui 10 vegades per sota del seu cabal ecològic establert en el Decret de cabals mínims de Catalunya.
Per això, després de tant parlar de l'Ebre i del Roine ( ja només queden CiU, el PP i alguns empresaris els que aposten per aquests transvasaments amb propostes que s'apropen al deliri faraònic), ara cal parlar del Ter i sota els principis de la Directiva Marc de l'Aigua planificar el retorn ordenat i progressiu del seu cabal, que permeti recuperar l'equilibri ecològic i els usos tradicionals en la seva pròpia conca. El primer pas seria, doncs, revisar a la baixa les concessions sobre l'aigua del Ter establertes en la Llei del 59 per ajustar-les a les disponibilitats reals.
Com ja vaig dir en aquest diari a principis de març, i una vegada superat el període d'emergència, cal continuar amb la política hidrològica sostenible engegada el 2003: interconnexió de la xarxa entre les dessaladores, recuperació d'aqüífers, reutilització d'aigües, estalvi en el consum i també una política de regadius basada en l'eficiència dels regs i a no augmentar la superfície irrigada. Si a més fem que tots els plans urbanístics es basin en un urbanisme eficient en el consum d'aigua i energia tindrem totes les peces perquè un país mediterrani com el nostre tingui una política hidràulica sostenible i de futur.
Per tot el que he explicat, ICV anirà a la manifestació convocada per la Plataforma del Ter per continuar defensant allò que fa temps que defensem i també per renovar el compromís dels consellers d'ICV del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
* Dirigent d'ICV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada