diumenge, 15 de juny del 2008

«I el temps ens perdona»

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061500_3_271805__Comarques-temps-perdona

JOAQUIM BOHIGAS

Ens ho deia l´alcalde de Celrà i president de la Plataforma del Ter, Francesc Camps, a peu de marxa, en creuar el xamfrà entre el carrer Nou i el de Grober. La manifestació no és fruit de veure esgotada la via institucional a fi que retorni el cabal que correspon, per llei, al riu. «El propòsit és cercar la complicitat de la ciutadania» i, d´aquesta manera, superar l´estadi que el problema del Ter només afecta determinats col·lectius, com ara els regants. La Plataforma, constituïda al passat gener, està obrint diferents fronts per aconseguir el mateix objectiu. Va quedar clar que la manifestació no estava participada només «pels de sempre», sinó que un dels factors a destacar va ser mobilitzar franges d´edat poc amatents a ocupar, sota consignes, els carrers del centre de la Girona comercial. Des de nens i nenes, a persones grans. Una protesta «in crescendo» en nombre d´assistents a mesura que transcorria. A la sortida, el comentari més estès era el temor que, precisament, l´aigua, sempre citada, fes acte de presència durant el ­recor­regut. Que l´aigua, reclamada, faria desdibuixar la protesta. No. «I el temps ens perdona», vam sentir dir a la plaça de la Constitució, en acabar el recorregut. També ens ha quedat la imatge de veure, darrere la mateixa pancarta, diferents àmbits dels sector polític, social i econòmic de la demarcació. Enric Millo, molt divertit, al costat de Concepció Veray. Alhora, amb Xavier Soy. A primera fila. Més a darrere, contrapunt en l´espectre polític, els de la Candidatura d´Unitat Popular (CUP), amb pancartes i banderoles. Són alguns dels exemples. Hi ha altres temàtiques a la demarcació que reclamen aquesta unitat i, així, convertir-se en grup de pressió. Ens passen un document amb qui forma part de la plataforma. Hi ha el «tot Girona»: Diputació, la Cambra, ecologistes, ajuntaments, la FOEG, PIMEC... Busquem els empresaris i ens costa. Però n´hi havia.Més visions a peu de marxa. Escoltem que és un recorregut curt. No saben si perquè estava previst d´aquesta manera. O per la por de ploure. Satisfacció entre regants per la resposta a la convocatòria. I bromes sobre «la Barcelona», i l´«àrea metropolitana». «Ja n´hi ha prou de ser solidaris», ens diuen, ens expliquen. A mal temps, bona cara. Un dels més cridaners de la protesta va ser l´actor Joan Massotkleiner. L´escoltem incitant a cridar «Volem l´aigua al Ter». Una consigna constantment repetida pels participants en abandonar el pont de Pedra cap a la Gran Via. Massotkleiner sap canviar el guió. En llegir el manifest, va rebatejar «Barcelona» per «Barcelunya».