Bloc personal d'en Jordi Martinoy
Quan tenia vuit anys vaig participar en la meva primera manifestació. Fou a Torroella, acompanyant els meus pares i tot el poble, en una de les primeres manifestacions ecologistes de Catalunya. He recuperat aquest article de l'enyorat Francesc Ferrer i Gironès, extret de la seva web, que evoca l'aconteixament en motiu del seu aniversari. I és que cal recordar que durant anys la veu de Ferrer i Gironès era de les poques que s'alçava en favor del riu i, en concret, del seu tram final. A les portes d'una nova i oportuna manifestació, aquest proper dissabte, és un bon moment per recordar Ferrer i Gironès i els impulsors de "Salvem el Ter"de juliol de 1976.
ANIVERSARI DEL FLUVIOCIDI
El dia 16 de juliol de 1976, a Torroella de Montgrí tot és un clam. En el riu Ter hi baixen aigües pútrides i corrompudes que no permeten la vida. Tota espècie viva agonitza. És un emmenitzament. Els peixos morts a pilons s’han d’arraconar per no provocar una infecció més gran . Anguiles, carpes, bagres, llisses, totes cerquen l’alè que els manca a les aigües del Ter. És un espectacle dantesc.
La gent, la bona gent, aquella que mai es queixa i només comenta, està indignada. Feia temps que pel riu s’hi veia poca aigua, i que aquesta encara baixava de tots colors, segons el que hi abocaven. Però, ara la indignació és unànime i la gent davant de l’estrall ecològic, davant de tants peixos morts, tothom se sent perjudicat.
Espontàniament els ciutadans de Torroella van a l’Ajuntament, perquè és allà on naturalment han de defensar llurs interessos. Però l’Ajuntament no vol assumir les queixes dels homes i dones de Torroella, perquè mira més cap a les altes esferes que li han donat el poder que no pas cap a la seriosa i ponderada reivindicació del poble, que vol protegir i fomentar el patrimoni col•lectiu.
Però, la sana indignació del poble, sobrepassa la inhibició de la Corporació Municipal. Impulsat pel “Casal del Montgrí”, es presenta al Govern Civil de Girona la petició per celebrar una manifestació a Torroella el dia 7 d’agost a les nou del vespre, la qual anirà des de Fora Portal fins a la plaça de la Vila.
El fenomen exterminador de la vida al riu Ter ha estat esclatant. Per tots els teletips ha passat la notícia. En totes les redaccions de tots els mitjans de comunicació social s’ha comentat el gran fluviocidi. Que els peixos no puguin viure al riu Ter és notícia en una terra que en bona part viu, i pensa continuar vivint, dels seus recursos naturals.
El fet ha tingut ressonàncies extraordinàries. Per primera vegada d’una forma generalitzada, amb unanimitat absoluta, la opinió pública s’ha manifestat en contra de la contaminació del riu Ter, i ha condemnat sense atenuants la catàstrofe ecològica que no tenia precedents. La Cambra Oficial Sindical Agrària, en el seu manifest pregunta: “perquè es permet que el Ter al seu pas per aquesta zona sigui una claveguera i per tant un líquid residual pudent i insalubre?”.
La Unió de Pagesos del Baix Empordà, protesta amb fermesa per la degradació del Ter, i exigeix responsabilitats als Organismes encarregats de vetllar per la puresa de les aigües.
Convergència Socialista, denuncia a l’administració perquè permet la degradació de les condicions del nostre poble amb actitud negligent i la corrupció representada per les vinculacions amb el gran capital dominant, que ha imposat com autoritats locals a simples homes de palla.
La Diputació Provincial a corre-cuita convoca una reunió pel dimecres dia 4 d’agost, a la que hi assisteixen els Batlles, els Presidents de les Cambres Agràries, les Comunitats de Regants, els usuaris del Ter, etc. I s’adopten diversos acords, com aconseguir ajuda als Ministeris d’indústria i d’Agricultura, analitzar les aigües periòdicament per l’Escola Politècnica, etc.
Però, res no parava ni podia aturar l’impuls que la gran debacle havia provocat. El mateix dia 4 al vespre, al local “Esplai”, més de 300 persones assistien a un acte sota el lema “Volem un riu ple de vida per a les terres”, i va actuar de moderador Joan Surroca, les intervencions de Lluïsa Molinas, Josep Mª Rouric, J. René, Joan Redresa, i el Dr. Filella. Amb les intervencions del públic, hom podia copsar que el malestar general era contra els Organismes Oficials, el President de la Diputació, i el Governador Civil.
El dissabte dia 7 d’agost, sota el lema “SALVEM EL TER”, les places i carrers de Torroella, varen ser escenari d’una multitudinària manifestació que va aplegar a 3.000 persones, fins que varen lliurar a l’Ajuntament un manifest de cinc punts, en el qual es denunciava enèrgicament la negligència dels responsables; es demanava una investigació a l’Ajuntament de Torroella; es reafirmava la necessitat de constituir una Comissió; i es reclamava la participació del poble per resoldre definitivament la problemàtica del Ter.
Adherits a la manifestació, i posteriorment com a membres de la Comissió de Defensa del Ter es va arribar a 73 Entitats, entre Cambres Oficials, Associacions de Veïns, Sindicats, Partits Polítics, Cooperatives, Comunitats de Regants, Germandats de Pagesos, Assemblees Democràtiques, Col•legis Professionals, Confraries de Pescadors, etc. etc.
El 7 d’agost del 1976, és el dia de la reacció popular contra la contaminació fluvial, el menyspreu a les riqueses del comú, i contra l’actitud negligent dels Organismes Oficials.
ICONA va obrir un expedient administratiu a Torras Hostench S.A., la Comissaria d’aigües del Pirineu Oriental va multar-la, el Govern Civil va prendre mesures, però tot va quedar en un fum espès que va amagar la realitat dels fets, els quals mai s’han pogut esbrinar, ni amb les anàlisis que de tots costats es varen demanar. La incògnita dels culpables encara plana, i mai ningú ha pogut, o sabut la veritat sobre el causant de tanta mort.
Prou que la “Comissió de Defensa del Ter” va treballar amb insistència, i amb molta cura, per tal de que es cerquessin solucions a les causes de la contaminació del Ter, que segons un Informe Oficial era deguda a la ciutat de Girona, al riu Terri, i a la paperera Torras, però tot ha quedat igual.
El Governador Civil Sr. Mesa Parra, el novembre del 1977, cridà a la Comissió encapçalada per en Joan Surroca i en Josep Lloret, per informar-los de que s’havien pres totes les mesures per resoldre definitivament els tres focus contaminants. A mitjans del 1978 es subhastaren les obres de la depuradora de Banyoles i Comarca; pel gener-febrer del 1979 quedaran subhastades les obres de construcció de l’Estació Depuradora de la ciutat de Girona, i pel febrer del 1978 entrarà en funcionament la primera fase de les instal•lacions depuradores de la fàbrica Torras, i tot seguit, es farà la segona fase amb la qual es podrà eliminar el 100% dels abocaments industrials.
El Pla de Sanejament del riu Ter, auspiciat per l’Administració no s’ha complert, i encara que per aquest estiu, gràcies a les nostres demandes hem assolit que la Junta de Desembassament hagi acordat que pels mesos d’estiu hi passin 5 m3/seg. , això malgrat ésser molt, no és suficient per tenir el problema resolt de forma total i completa.
El lema “SALVEM EL TER” encara és avui vigent. No oblidem la obligació que tenim els ciutadans d’exigir dels poders públics que gestionin i vetllin el nostre patrimoni col•lectiu. Hem de recordar avui, que “La Comissió de Defensa del Ter” ha estat un exemple per tots nosaltres.
Francesc Ferrer i Gironès
Senador per Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada