El Ter no desemboca a Barcelona

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2895457

P oques vegades una manifestació com la que la Plataforma del Ter ha convocat per avui a Girona té tanta unanimitat. La majoria de formacions polítiques hi han expressat el seu suport públicament, i alcaldes, regants, empresaris i naturalistes ja fa anys que parlen d'«agonia» quan es refereixen a la situació del Ter. En un país en què parlar de transvasament és sinònim de conflicte, l'aigua del Ter fa més de quaranta anys que abasteix Barcelona i la seva àrea metropolitana amb una normalitat increïble. Increïble si tenim en compte que aquest mateix any s'ha arribat a transvasar el 90% de la seva aigua, increïble perquè per norma s'incompleix el decret que regula el cabal mínim que ha de dur i increïble perquè durant tots aquests anys el riu ha experimentat un procés de salinització dels seus aqüífers, el bosc de ribera està també en recessió i, a més, sovint ha faltat aigua per a activitats tan importants com el turisme o l'agricultura. Els convocants de l'acte d'avui, independentment del nombre de manifestants que apleguin, després de quaranta anys de solidaritat estan carregats de raó. Sobretot perquè, i aquest no és un simple detall, no demanen ni que es derogui el decret de transvasament: demanen simplement que el riu recuperi la seva normalitat i que hi circuli el cabal necessari perquè es recondueixi la situació. La classe política, que tant s'ha mobilitzat –i contradit– quan han aparegut –i desaparegut– determinades canonades que han indignat el territori, n'hauria de prendre nota. Perquè, a banda de donar-hi suport avui, tots plegats han tingut molts anys per posar-hi una solució que anés més enllà de declaracions que s'ha emportat el vent. Seria trist arribar a la conclusió que el problema no s'ha resolt fins ara perquè els ciutadans no s'han manifestat abans. Quaranta anys després, el Ter es mereixeria tornar a desembocar a l'Estartit. I no a Barcelona com fins ara.