QUIM CURBET
El Ter és un riu modest, que malda per poder mantenir-se a tercera divisió i no haver de baixar a quarta regional. No com, posem per cas, l'Ebre o el Roine, que es tracten d'igual a igual amb els gran rius d'Europa i que surten a tots el mapes, fins i tot en els menys acolorits. El Ter és un riu gairebé anònim, minúscul i -si fem cas del cabal que arriba a la seva desembocadura- francament esquifit.
El Ter és el riu que ens ha tocat en la loteria de la vida i de la geografia. És poca cosa, però és el que tenim i amb això n'hauríem de tenir-ne prou per donar de beure als nostres camps, als nostres pobles i als nostres visitants. I amb el que sobrés fins i tot estaríem disposats a col·laborar amb la Barcelona assedegada del segle XXI, per regar els seus jardins, per omplir les seves piscines i per donar realç a les seves fonts ornamentals. Però, tal com diria la meva àvia, "d'allà on no n'hi ha no en pot rajar" i al Ter poca cosa li queda per rajar. Els barcelonins hauran de buscar-se la vida en un altre riu, perquè el Ter ja no dóna per més.
L'altre dia a Girona es va desenvolupar una manifestació tranquil·la i ordenada, per demanar al govern una cosa tan evident com que compleixi les lleis, que els gironins volem el Ter i -tal com deia en una pancarta- el volem enter. Els habitants d'aquestes comarques per fi han obert els ulls a una realitat que fins ara no havien volgut veure, potser per por a ser titllats de provincians. Els gironins volem que Catalunya, el país que es vol construir, no es plantegi únicament en funció del pes de la ciutat comtal i no només des del punt de vista del repartiment dels recursos naturals, sinó de tot plegat. Barcelona és i ha de continuar sent la capital, però el país és i ha de continuar estant configurat en funció de tot el seu territori, amb els seus rius i amb la seva gent. Espero que aquesta lluita no sigui en va i que Catalunya prengui consciència de la seva dimensió real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada