dimecres, 11 de juny del 2008

La crida del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, a la Moreneta va funcionar, i les pluges del maig van servir ...

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2891710



ORIOL MAS. Girona
...
per emplenar els pantans i sortir de la psicosi de les restriccions d'aigua provocades per la sequera. Ara ja es pot regar i emplenar piscines, s'ha descartat allargar el minitransvasament de l'Ebre a Barcelona, s'han cancel·lat vaixells d'aigua i el país respira tranquil·litat hídrica. El Ter, en canvi, no pot dir el mateix. La llosa del transvasament a Barcelona continua pesant sobre un riu, condemnat des de fa 40 anys a viure de les escorrialles que li permet la planificació hídrica del país, amb conseqüències que la pressió demogràfica i la falta d'alternatives estan convertint en gairebé irreversibles. El descens i la salinització dels aqüífers, la recessió del bosc de ribera i tota la flora i fauna que en viu, els problemes d'abastament d'aigua domèstica en nuclis i municipis que l'extreuen de pous, o la manca de recurs en activitats econòmiques com ara el turisme i l'agricultura són alguns dels àmbits que han anat empitjorant, fins que la sequera d'enguany ha encès totes les alarmes.

Per tot plegat es va crear el gener passat la Plataforma del Ter, amb una vuitantena d'entitats i administracions, amb l'únic objectiu d'aconseguir que l'aigua del Ter desemboqui a l'Estartit i no a Barcelona. Després d'uns mesos de reunions i contactes a tots els nivells, aquest dissabte organitzaran el primer gran acte públic, la manifestació que sortirà a les 6 de la tarda de la plaça del Vi de Girona. Qualifiquen la situació d'«injusta» i «insostenible», una opinió compartida pels tècnics, experts i científics que es mouen professionalment al voltant de l'aigua. Tots els partits polítics accepten aquesta evidència. Les dessaladores, l'estalvi i la reutilització, el Roine o la interconnexió de xarxes són algunes de les solucions que han posat sobre la taula, però sense les xifres ni els calendaris a mitjà termini que la plataforma reclama.

Mentrestant, els pantans de Sau i Susqueda, a la vegada que garanteixen el subministrament de fins a 8 m³ per segon a Barcelona –i 1 m³/s a Girona-Salt-Sarrià i la Costa Brava Centre–, continuen sent els grans taps que es troba al riu. Per exemple, i fent una mitjana del cabal circulant pel Ter entre el 3 i el 9 de juny, es pot comprovar com a Ripoll el riu porta 30,27 m³/s, dels quals gairebé tots queden a Sau i Susqueda. A la Cellera, el cabal és de només 1,7 m³/s, i a Girona puja a 3,1 gràcies als afluents. La depuradora de Campdorà és la que permet augmentar l'aigua circulant fins als 4,5 m³/s a Torroella. Unes xifres altes comparades amb les que s'han registrat el període de sequera, quan gairebé no es deixava anar aigua dels pantans i es transvasava fins al 90% del cabal. Només a Ripoll es compleix el cabal mínim ecològic, que la mateixa Generalitat va establir en el pla de cabals de manteniment.