Que no haguem de posar una esquela pel Ter - Cartes dels lectors a El Punt

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2886636


ÀNGELA FERRER. GIRONA.

Sempre dol profundament acomiadar un amic quan aquest ens deixa definitivament, i l'acomiadament és particularment trist quan t'adones que es consumeix lentament sense que tu puguis fer-hi res. Això és exactament el que està passant amb el riu gironí més apreciat: el Ter. L'han espremut, l'han xuclat al màxim i quan semblava que, a causa de la sequera, es buscarien solucions per deixar que de mica en mica es recuperés, ja que altres alternatives suplirien el martiri injust al qual estava sotmès, vet aquí que es posa a ploure sense parar i temo molt que tot seguirà com sempre; és a dir, que els polítics tan espavilats que tenim s'adormiran esperant que una situació extrema com la viscuda no es torni a donar i naturalment la sagnia del Ter seguirà. Sembla que, descreguts com són, han trobat la solució resant a la Moreneta! És totalment desassenyat no seguir buscant alternatives per tal de prevenir situacions d'emergència i a més totalment injust que sempre pagui la pagesia gironina la manca d'aigua. Suposo que molts recorden, com jo, un riu on fins i tot quan feia calor s'hi podia anar a banyar, a passejar per la seva riba, fer una bona berenada... Ara, res de res, sembla un riuet d'estar per casa.

Sempre he cregut que és molt millor prevenir que curar i per això ara fóra el moment just per seguir cercant solucions que deixessin el cabal del nostre riu que fluís sa i sense sangoneres que l'anessin afeblint.

Ara sóc jo la que prega, i amb més fe, perquè es respecti l'aigua del Ter i s'estigui a punt per si ens trobem un altre cop amb una sequera persistent. A més, la llei no permet treure la tremenda quantitat d'aigua que es transporta a Barcelona. O només compta aquesta ciutat i les altres són de segona o de tercera categoria? Que Déu doni seny als responsables de tants disbarats i que estiguem a punt per viure tranquil·lament moments verament difícils com els que acaben de succeir! I que no haguem de posar l'esquela al nostre Ter, seguida naturalment de la dels nostres camps i les respectives produccions. Amén.