divendres, 13 de juny del 2008

Tenim dret a un Ter viu

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061300_3_271383__Comarques-Tenim-dret

XAVIER DILMÉ I VERT*

A dia d'avui, per molta dessaladora promesa, no hi ha cap compromís en ferm del Govern tripartit per retornar un cabal concret al Ter, ni un calendari definit. Declaracions d'intencions, expressions de bona voluntat, copets a l'esquena i bla, bla, bla, el que vulgueu, però compromisos concrets del conseller, sigui de paraula al Parlament o per escrit, ni un. Ni dates de retorn, ni quantitats, ni calendari. L'únic compromís que hi va haver va ser a una pregunta d'aquest diputat al conseller Baltasar al gener, i després aquest se'n va desdir en seu parlamentària el mes d'abril. En aquell breu compromís per escrit, el conseller afirmava que les noves inversions "permetran generar 135 hm3/any, en l'horitzó 2010, cosa que permetrà deixar de transvasar del Ter de 30 a 45 hm3 anuals respecte la situació actual". Ara no hi ha ni això.

HEM DE TENIR CLAR TOTS PLEGATS que si el mal clima es repeteix, la situació viscuda al Ter també es repetirà. Més encara quan no es construirà el minitransvasament de l'Ebre. Una vegada més, tota la solidaritat hídrica catalana torna a quedar -només- en mans del Ter en cas de repetir-se un episodi com el que hem viscut el darrer any.
El Ter continuarà sent l'aixeta d'emergència de més de 5,5, milions de persones, una xifra que creix cada dia que passa. Per què, sinó, s'ha de fer ara la nova connexió amb el Maresme, si amb les dessaladores tot estarà solucionat, segons ens volen fer creure alguns espavilats? Una aixeta que sempre tindrà Barcelona i la seva àrea com a primera prioritat, no la gent del Ter ni tan sols el cabal ecològic del riu. Aquesta és la "nova cultura de l'aigua", aquesta és la gran farsa.
Per aquest motiu era important que es parlés de la interconnexió de xarxes, de la necessitat de fer entendre que la poca aigua que hi ha al país ha de ser repartida de forma equilibrada, que no pot ser que davant una situació d'emergència s'eixugui el Ter i no es toquin altres conques. I amb la interconnexió feta, l'aportació externa d'aigua permetria donar solució a qualsevol dificultat que es produís, fos on fos.
Tardarem més o menys, però el transvasament del Roine acabarà sent una realitat per necessitat i per sentit comú, com ho és portar energia elèctrica de les nuclears franceses, gas provinent de la inestable Rússia o petroli de les dictadures del Golf Pèrsic. El govern de Madrid ho comença a entendre i part de l'esquerra catalana (aquesta part que és la més cavernària d'Europa) algun dia ho haurà d'assumir.

SEMBLA QUE LA FRESCA de les darreres pluges ha fet despertar PSC, ERC i ICV, que surten de la seva closca com els cargols. A bones hores, companys! Per què el vostre silenci durant tots aquest mesos, el vostre suport incondicional a totes les decisions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per perjudicials que hagin estat per al territori? Que fàcil és declarar-se antitransvasista mentre s'eixuga el Ter. I que hipòcrita!
Per què la defensa aferrissada del Segre i de l'Ebre per part de dirigents territorials d'ERC i d'ICV d'allà i el silenci clamorós dels dirigents d'aquí a l'hora de defensar el Ter? Benvinguts encara que sigui tard, però que recordeu que formeu part del Govern de la Generalitat i sou copartíceps de les decisions que s'hi prenen, de les bones sí, i de les dolentes, també.

RECONEC QUE ELS PARTITS GIRONINS hauríem d'haver sabut estar més units en la qüestió del Ter, més enllà de les sigles. Representem unes formacions polítiques però també -i penso que abans- un territori. Recordem que la gent d'aquest territori, la gent del Ter, només demana justícia, ser tractada com la gent de les altres conques de Catalunya. Cap privilegi, cap ni un.
Per tant, la manifestació del dia 14 de juny a Girona en favor del Ter i en contra de ningú ha de ser un èxit. Cal la implicació de la gent afectada del territori, de les seves institucions i representants polítics (que després hem d'actuar coherentment a l'hora d'assolir els objectius pels quals ens manifestem), però també de la ciutadania en general. Els gironins no som massa donats a mobilitzar-nos i aquesta comença a ser causa d'alguns dels nostres mals, tot i que tinc el convenciment que el dia 14 donarem un missatge clar al país: que també existim i que tenim dret a un Ter viu.

*Diputat de CiU al Parlament i vicepresident d'UDC a les comarques gironines