http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2873448
El govern, però, manté la necessitat de fer la canonada perquè les últimes pluges no garanteixen aigua fins al maig
E. ANSOLA A.SERRANO. Barcelona
El perllongament del minitransvasament de l'Ebre cap a Barcelona sembla que té les hores comptades atesa la decisió del Ministeri de Medi Ambient d'elaborar d'aquí a dos dies un informe que permeti saber si les últimes pluges han posat fi a la situació d'emergència que requeria el reial decret de l'Estat per portar aigua a la regió metropolitana. El portaveu del grup parlamentari del PSOE, José Antonio Alonso, considera que, si es constata que no hi ha risc en l'abastament d'aigua per a la població, caldria derogar el decret. El govern català, però, discrepa, ja que creu que a hores d'ara, amb els pantans a un 44% de la capacitat, no es pot garantir l'abastament fins al maig, en què entrarà en funcionament la dessalinitzadora. ERC, però, va demanar ahir a Madrid la derogació del decret.
La canonada de l'Ebre, mesura d'emergència o infraestructura de futur? Aquest és el nou debat, i molt probablement el motiu d'una altra crisi, que s'ha obert en el si del govern i també entre els executius català i espanyol ja que, si el primer considera que encara no pot garantir l'abastament d'aigua per a la població fins al maig, el segon ja ha encarregat un estudi per conèixer en detall si les últimes pluges han deixat enrere la situació d'emergència que va obligar el Congrés dels Diputats a aprovar un reial decret que permetés allargar fins a Barcelona la canonada que porta aigua de l'Ebre a Tarragona. Així ho va manifestar el portaveu del grup parlamentari del PSOE, José Antonio Alonso, que considera que, si ja no es donen les circumstàncies d'excepcionalitat sobre les quals es fonamenta la portada d'aigua de l'Ebre, s'haurà de derogar el decret, i «tant de bo que sigui així gràcies a les últimes pluges», hi va afegir. I és que el govern de l'Estat, a més, està pressionat pel govern d'Aragó, que ahir reclamava «una decisió política» abans que es pronunciïn els tribunals, ja que el reial decret «ja no té cobertura» perquè s'ha superat l'emergència, segons va dir el president aragonès, Marcel·lí Iglesias.
TOPADA ESTAT-GENERALITAT
Però mentre Alonso feia aquestes declaracions, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, que ahir actuava de portaveu del govern, malgrat que moments abans el consell de l'executiu català havia tractat durant gairebé dues hores la situació de sequera, aclaria que les últimes pluges no garanteixen l'abastament d'aigua potable, ja que els pantans estan per sota dels nivells que l'abril de l'any passat van propiciar l'aprovació del decret de sequera.
És per aquest motiu que el govern ha decidit mantenir totes les actuacions d'emergència previstes, que inclouen la canonada, i amb les quals, segons l'informe presentat pel conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, es preveu «superar el mes de juny de l'any que ve sense restriccions». D'acord amb el mateix informe, sense aquestes mesures l'emergència s'activaria a inicis del 2009. Aquesta és la mateixa informació que va oferir el conseller de Medi Ambient a la tarda abans d'entrar en la segona trobada de la taula de la sequera. Baltasar va reiterar que serà el govern, fent servir les seves competències, qui dictarà quan s'acaba la sequera.
Aquestes dades s'oposen a les informacions que els experts han repetit els últims dies; «Catalunya ja no pateix cap sequera hidrològica», va dir el catedràtic en ecologia de la UB Narcís Prat, i el catedràtic del departament de geografia física de la UB Javier Martin Vide ho va reiterar ahir.
DISCREPÀNCIES EN EL GOVERN
De fet, són les informacions dels experts les que ahir va utilitzar ERC per demanar al govern espanyol que derogui el minitransvasament en considerar que «a Catalunya ja no hi ha sequera», en paraules del seu diputat a Madrid, Joan Ridao. «La pluja ha deixat 120 hectòmetres cúbics, més del doble del que es preveia portar amb la canonada de l'Ebre», va dir Ridao. Però si ERC a Madrid demanava el derogament, a Palau guardava silenci, segons assegurava la consellera de Justícia. Tanmateix, altres fonts del govern contradeien aquesta versió i insistien que el conseller de la vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, feia explícit el seu rebuig al minitransvasament i posava damunt la taula la necessitat de replantejar la construcció de la canonada a causa de les pluges. A aquestes afirmacions s'hi van afegir, segons les mateixes fonts, el conseller d'Agricultura, Joaquim Llena (PSC), i el d'Interior i Participació Ciutadana, Joan Saura (ICV). Aquest últim, conjuntament amb Carod-Rovira, va reclamar, tal com un dia abans ho havia fet el secretari general d'ICV, Jordi Guillot, que es fixi un llindar que determini quan queda garantit l'abastament a la població. El conseller de Medi Ambient no va donar cap xifra que marqués la sortida de la sequera. Unes dues-centes persones, membres de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), van escridassar ahir els membres de la Taula Nacional de la Sequera que es van reunir ahir per segon cop per tractar les mesures que cal aplicar per garantir l'abastament a la població. La PDE considera que ara més que mai ja no hi ha arguments per defensar el minitransvasament a Barcelona, ateses les últimes pluges. «Volen l'aigua per especular», va dir Manolo Tomàs, portaveu de la PDE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada