Si continua així, el Ter podria entrar a l'UCI

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2862470

Tenim una situació d'emergència greu i cal trobar solucions efectives encara que siguin temporals, però fora de Barcelona i la seva àrea metropolitana també hi ha vida i és hora de pensar en el riu Ter

JAUME ROCABERT CABRUJA. Sindicalista.

Sovint hem de recórrer a la saviesa de les dites populars per advertir o assenyalar la conveniència de resoldre certes disfuncions o, dit amb altres paraules, la deixadesa i la inèrcia que el dia a dia mantenen en situació d'abandonament. Aquest seria el cas del transvasament del riu Ter a la conca del Llobregat, que per molts –i em temo que també per molts dels polítics que han tingut o tenen alts càrrecs a la Generalitat i en altres administracions– és una realitat inamovible que no admet cap discussió, ja que el seu mig segle d'existència, fa que ho considerin com la cosa més natural del món o, cosa que és molt pitjor, com un dret adquirit pels ciutadans de l'àrea metropolitana de Barcelona, conseqüentment, com un fet del tot intocable i irreversible.

Aquella dita popular «no hi ha mal que per bé no vingui» podria tenir, en l'actual context de sequera, moltes possibilitats d'esdevenir certa o, si més no, d'esdevenir premonitòria sempre, està clar, que es prengui bona nota dels greus problemes que té Catalunya en recursos hidràulics i tant la Generalitat, com la resta d'administracions, com la mateixa societat, en tinguem plena consciència i ens adeqüem a una situació on l'escassetat de pluges podria fàcilment esdevenir normal. De moment ja és positiu que estigui provocant tot tipus de debats i destapant els molts problemes que genera l'escassetat d'aigua, cosa que, si els governants les tenen en compte, potser sí que es podran resoldre definitivament i fins i tot és podrien resoldre sense necessitat de planificar solucions que puguin hipotecar la necessària independència que Catalunya hauria de tenir en recursos hídrics i energètics. Aquests darrers dies, abans i després del pacte entre el govern central i la Generalitat pel transvasament d'emergència de l'aigua de l'Ebre a Barcelona, hem pogut sentir diferents veus que s'han manifestat a favor i en contra del transvasament.

Els que hi estan en contra, tenen por que pugui comportar obrir les portes a futurs transvasaments a altres conques, per aquells que ara donen suport al fet que l'aigua arribi a Barcelona, però que en el seu dia, i també ara, la reclamaven i reclamen per València i Múrcia. També hem sentit les queixes –primer dels usuaris i regants del Segre i darrerament dels que es proveeixen de l'Ebre– perquè aquestes conques (segons argumenten tant els regants com els experts) tenen els recursos limitats i, en qualsevol cas, tot transvasament, diuen, provoca una alteració del curs natural del riu, un notable desequilibri ecològic i un gradual empitjorament de l'ecosistema que es tradueix, indefectiblement, en un perjudici insostenible per la salut de la conca sotmesa a transvasament.

Bé, la realitat és que tenim una situació d'emergència greu que, si no plou de forma abundant i generosa –especialment a les capçaleres dels rius– durant aquesta primavera, ens podrem trobar davant la hipòtesi probable que abans de la tardor, no hi hagi aigua en els pantans de les conques del Llobregat i del Ter per subministrar a l'àrea metropolitana de Barcelona que, com és notori, és la més poblada de Catalunya. És evident que davant d'un problema d'aquesta grandària, cal trobar les solucions més efectives i fàcils d'aconseguir aigua d'on sigui, perquè a una urgència d'aquesta magnitud se li ha de donar solució, tot i que sigui només temporal.

Compte, però, que fora de Barcelona i de la seva àrea metropolitana, també hi ha vida i s'està parlant molt dels problemes d'aigua que pot patir tota aquesta àrea, però no es parla gens o molt poc, dels problemes que pot patir tota l'àrea turística de la Costa Brava, tots els regants de la conca del Ter i tots els milers d'habitants que només se'ls subministra aigua d'aquesta conca.

Aquells arguments esmerçats pels regants de l'Ebre i pels experts, també són vàlids per qualsevol riu, però molt més pel riu Ter que porta molt de temps sotmès a cabals molt per sota dels cabals considerats ecològics, o sigui molt per sota dels 3 o 4 m³/s, segons sigui la zona o l'època de l'any. Les dades que he pogut consultar, a inicis de maig, especifiquen que el cabal del Ter al pas per Girona ciutat, és només de 0,5 m³/s. Si els responsables de Medi Ambient, no hi posen remei, a part dels problemes d'aigua a les comarques gironines, el Ter –amb un estat ecològic cada cop més degradat– podria entrar en coma profund de difícil recuperació!