http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052500_6_267767__Catalunya-Podria-arribar-aigua-Frana
ALFONS QUINTÀ
El prefecte de la regió de Provença, Alps i Costa Blava, ha enviat una carta al director general del grup Aigües de Marsella. Li demana explicacions respecte a la legalitat, o no, del transferiment a Barcelona d'aigua de la qual l'empresa és concessionària, per part de l' Estat francès.
La carta és datada de dijous de la setmana passada. Demana a l'empresa que "refermi formalment la consideració jurídica d'aquesta venda d'aigua", referint-se a la que ja envia a Barcelona, per vaixell. Com a Espanya, a França l'aigua és un recurs del qual l' Estat en pot concedir l'ús o no. Totes les concessions tenen limitacions jurídiques que l'ara l'empresa francesa pot haver violat.
La carta del màxim representat de l' Estat francès a la tercera regió més rica de França, amb capital Marsella, requereix que se li aportin "els elements jurídics que han portat a considerar que la societat (concessionària) podia respondre favorablement a les necessitats de l'aglomeració barcelonesa".
La carta està signada, per delegació, pel secretari general de la prefectura. Cita abundant legislació aplicable al cas. Recorda que la concessió de que gaudeix l'empresa és per l'abastament de "la ciutat de Marsella" i també per "alimentar els departaments de les Boques del Roïna, del Var i de la ciutat de Marsella en aigua d' ús agrícola, domèstic i industrial".
Si l' Estat francès considera, com dóna a entendre el text de la carta, que l'empresa concessionària ha anat més enllà de les finalitats especificades en la concessió, pot anul·lar la venda d'aigua a Barcelona.
En la pràctica, l'administració francesa podria obrar de forma immediata. El seu parer és jurídicament determinant, particularment a França. Ho podrà fer si l'enviament d'aigua a Barcelona es perllonga o bé genera una reacció entre els usuaris d'aquella regió francesa. Dret, política i economia ( el bon preu que la Generalitat i després tots nosaltres paguem per aquella aigua) constitueixen tres immensos conjunts, sempre interrelacionats.
De moment a Marsella ja hi ha una reacció popular crítica. Un portaveu d'un col·lectiu de defensa del medi ambient marsellès, Bertrand Cressens, ha declarat: "Si aquests transferiments s'efectuen en nom de la solidaritat i a títol excepcional, no ens hi oposem. Però si això esdevé un hàbit, és catastròfic. Aquesta situació (de penúria a Barcelona) revela una mala gestió de l'aigua: és un senyal d'alarma. Hi ha el risc de que es reprodueixi a altres llocs. Seria més lògic transferir les tecnologies existents i el saber fer per a economitzar l'aigua més que no pas enviar el recurs pròpiament dit".
Una altra font afirma: "A finals dels anys vuitanta, es van organitzar transferiments d'aigua (des de Marsella) vers Algèria, per raons humanitàries. Però avui (en el cas de Barcelona) es tracta de la mala gestió de l'aigua i de malgastament (gaspillage). No és el mateix". La font afegeix: "per cada transferiment (en vaixell) es tracta de trenta tones de carburant que es gasten".
Atès que estan previstos seixanta-tres lliuraments d'aigua per vaixell i per mes, resulta molt previsible s'agreugi que el marc exposat, de reacció política i popular. Són probables noves queixes d'usuaris i, per descomptat, el govern francès podria, en el marc jurídic exposat pel prefecte, limitar o posar fi als transferiments.
Decennis de desenfocament, per part de la Generalitat, del problema de l'aigua, per la influència o el predomini de visions ideològiques extremistes, han generat una guerra que té més fronts que no pas dies l'any. Les diverses solucions miraculoses exposades pels partits i ara improvisades des de la Generalitat només poden semblar bones sobre el paper, i encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada