El risc de desproveïment abans del 2009 és menor que el risc de ruptura social a Catalunya
NARCÍS Prat*
Un visitant que arribés avui a Catalunya i la recorregués visitant primer el Montseny, després es dirigís al Cadí, des d'allà baixés pel Segre i tornés a Barcelona travessant la Segarra, al ser informat al final del seu recorregut que el principal problema dels catalans és avui la sequera, preguntaria intrigat: "¿Quina sequera? He vist els rius amb un bon cabal, les fonts brollant, les plantes florint, els camps verds... ¿On és la sequera?". A Catalunya no hi ha sequera. Si els embassaments no s'han omplert prou per al consum humà futur no és per la sequera: és un problema de gestió.
És a dir: el problema és el risc de talls d'aigua a la regió metropolitana en una data anterior al mes de maig del 2009. No parlem, doncs, més d'una sequera que és inexistent. Parlem d'un risc... ¿realment greu? La gestió del risc no es pot fer des de la recerca de la certesa absoluta que una cosa no passarà. Això és impossible, i no obstant és el que estan fent els governs català i espanyol amb la hipòtesi que no plourà més. I per minimitzar un risc físic (la falta d'aigua) estan generant un perill molt més gran: la fractura de la societat catalana en dos: els pro i els antitransvasament de l'Ebre.
LA GESTIÓ sostenible de l'aigua requereix avaluar els riscos tenint en compte tant la garantia del recurs com la sostenibilitat ambiental i els aspectes socioeconò- mics. El problema del proveïment urbà de Barcelona es veu, per part dels governs central i autonòmic, únicament des del primer punt de vista, i en canvi està generant un risc molt gran de bancarrota econòmica i de desafecció social cap a la política que no es percep.
Però, realment, ¿el risc de desproveïment és tan gran?
En aquests moments ja han entrat als embassaments de les conques internes de Catalunya més de 60 hectòmetres cúbics d'aigua, una quantitat superior als hectò- metres cúbics que el futur microtransvasament de l'Ebre pot proporcionar abans del maig del 2009. Per tant, el decret llei que el permet hauria de ser suspès immediatament, i l'obra, anul.lada. Per una altra part, les previsions meteorològiques fetes a mitjà termini assenyalen que aquest any 2008 serà humit, amb precipitacions superiors a la mitjana. Per tant, la suposició que no plourà més fins al maig del 2009 té una probabilitat molt baixa de convertir-se en realitat, i hauríem d'acceptar com a hipòtesi que arribarà aigua als embassaments abans del maig del 2009, i no només que no plourà gens ni mica.
CADA VEGADA hi ha un risc més baix de desproveïment abans de la data fatídica, mentre que cada vegada el risc de confrontació social és més gran si s'insisteix en un microtransvasament costós i innecessari. ¿Quin dels dos riscos és el pitjor? Un partit que va governar Catalunya durant gairebé un quart de segle va perdre el poder per minimitzar el risc social.
A més a més, econòmicament aquest transvasament és una ruïna, i molt ineficient. Fent una inversió de 90 milions d'euros (la meitat del que s'ha pressupostat que costarà la canonada) seria possible construir un tractament terciari en la depuradora del Besòs i totes les conduccions necessàries per establir al pla de Barcelona i a la cubeta de la Llagosta un sistema de reutilització de les aigües que podria proveir la zona amb més aigua que la que els proporcionarà el transvasament que la transportarà de manera puntual.
AQUESTA SERIA una infraestructura permanent que podria treballar sempre. I encara es disposaria de 90 milions d'euros més per escometre altres obres necessàries. A més a més, amb aquesta opció, s'invertiria en tecnologies d'última generació, no només en una canonada que no aporta res a la innovació, una paraula molt en voga en els programes polítics i a la qual s'apunten els països que miren al segle XXI. Que s'ofereixi a les empreses a les quals s'han promès els milions del microtransvasament el canvi de cromos, innovació en lloc de canonades en el cicle de l'aigua, i tots hi sortirem guanyant.
És una llàstima que l'administració de l'aigua a Catalunya, una comunitat que ho havia fet mitjanament bé fins al present i que semblava que realment es creia això de la sostenibilitat ambiental i la nova cultura de l'aigua, ara sigui qüestionada per la vella cultura del formigó, en què els problemes es miren de solucionar mitjançant canonades, sense consens social i sense racionalitat econòmica, just al revés del que exigeix la directiva marc de l'aigua.
Però encara podem recuperar el temps perdut: que s'anul.li aquest maleït microtransvasament, que es recuperi el consens social a la mesa nacional de la sequera i que es demostri que és possible posar en marxa un model diferent de gestió de l'aigua a Catalunya.
*Catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona
3 comentaris:
Els cínics de la Nova Cultura de l'Aigua, devots del seu Riu Sagrat (Ebre) i tan preocupats per l'ecologia ells, no diuen que per allunyar el risc de talls a l'àrea metropolitana de Barcelona estan fent servir el cabal ecològic del Ter i l'aigua que legalment els toca als regants (Llei 11 de 1959, del Ter, ben vigent). Que si no hi ha cap desgràcia serà perquè en aquests darrers dies l'aigua l'han posada els Déus (pluja), i no pas els homes, que era el que calia fer en una situació com en la que estàvem fins fa un mes. I si alguna cosa pot trencar Catalunya és la posició dels co·lectius de l'Ebre de "no et donaré ni una gota encara que m'inundi". Jo, ara mateix, muntaria una Plataforma d'Oposició al Transvasament d'Impostos des de Barcelona cap a les terres de l'Ebre; crec que seria just: si Barcelona ha de viure de la seva aigua, que ells visquin dels seus impostos i es paguin la sanitat, la salut, l'educació i les infrastructures.
Amic Lluis, hem sembla que no tens idea del que parles o que la manipulació que els mitjans de comunicació controlats pel govern han fet el seu efecte sobre el que ells en diuen situació de risc de sequera.
Te diré primer que la Plataforma en Defensa de l’Ebre com a defensora de la Nova Cultura de l’Aigua no defensa cap transvasament, per tant estem en contra de que us prenguin l’aigua del Ter, hi ha altres solucions, i caldria que si al Ter li prenen el cabal ecològic i l’aigua dels seus regants fer-ne una denuncia com Deu mana, però no dient que l’agafin d’un altre riu, perquè aquí el que no és solidari ets tu.
En quant a la història de les inversions a les Terres de l’Ebre, potser també haurem de publicar les balances fiscals dintre de Catalunya, i veurem que aquestes terres tant insolidàries segons tu, reben molt menys del que us penseu i contribueixen allotjant el que Barcelona no vol (Industria química, nuclears, parcs eòlics gegantins, etc), te diré més no tant sols no es fan noves infraestructures si no que les que hi havia desapareixen (estació de tren de Tortosa).
Dius que preferim inundar-nos que donar aigua, un altra mentida que t’han contat, ja que a l’Ebre igual que tu al Ter defensem el cabal ecològic i l’aigua dels nostres pagesos, quan el riu baixa gros, d’aigua no en falta en cap lloc, ja que es degut a que els pantans estan plens perquè a plogut, Catalunya és un país petit i quan plou sol ploure arreu de tot el país. La desgracia que el riu gros sols baixa tres o quatre cops l’any, desprès la feina es de tots per poder mantenir el cabal ecològic. Potser caldria preguntar-nos l’especulació que fan de l’aigua dels pantans les companyies hidroelèctriques que solten l’aigua quan els convé més a elles per obtenir electricitat.
En fi no se si les mes argumentacions te faran canviar de pare vers la gent de l’Ebre, ja que el teu escrit ratlla la xenofòbia més absoluta vers la gent d’un territori que sols defensem el futur dels nostres fills, per poder continuar vivint dignament a la terra que els ha vist néixer, i per descomptat no volem perjudicar cap territori per salvar el nostre, però tampoc volem que el nostre territori es destrueixi per salvar-ne d’altres que es destrueixen sols amb l’especulació que si esta duent a terme.
Amic Sisco, de xenofòbia res, però us esteu guanyant a pols l'antipatia a molts llocs -t'ho dic ben sincerament-, i ho sé perquè parlo amb gent d'arreu de l'estat i és el que escolto. Del Ter se n'agafen 8 m3/s que en aquests darrers mesos eren la pràctica totalitat del cabal del riu. Si admetéssiu que se'n poguessin agafar 4 m3/s de la vostra conca, el Ter només n'hauria de donar 4 m3/s i això li permetria respirar una mica i tenir un cabal mínimament decent i no ser un espectre de riu com és ara. Aquests 4 m3/s del vostre riu estan per sota del que és l'error de mesura del cabal mitjà de l'Ebre a Tortosa, en altres paraules, és irrisori. Per a nosaltres és tenir un riu i per a vosaltres les engrunes. Si volem creure en Catalunya, propostes com aquestes haurien de ser possibles i factibles; si no ho són, és que la construcció del país no és possible. I, almenys en aquest tema, no serà pas per culpa dels gironins.
Publica un comentari a l'entrada