Aigua, senyor

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2762723

PIUS PUJADES

De quan parlo? Dels anys setanta del segle passat? Era president de la Cambra de Comerç gironina en Manel Sarasa. No en tinc els papers al davant però recordo perfectament que –perduda la batalla per evitar que l'aigua del Ter es desviés cap a Barcelona– la Cambra dedica els seus esforços a intentar assegurar el que estableix la llei, vuit metres cúbics d'aigua a peu de Pasteral. I encara el president Sarasa visita Israel i torna enamorat del sistema de regadiu gota a gota. Ha calculat que si es potenciés aquesta tècnica, serien realment possibles les 60.000 ha de regadius promeses per Madrid a les conques baixes dels rius gironins.

Bé. Ara parlo d'avui, del 2008, quan Sau i Susqueda i el Pasteral mostren els fons ressecs dels pantans per a glòria de fotògrafs i visitants de cap de setmana. El riu passa escàs i pràcticament no arriba ni al mar. Dels nous regadius promesos ni se'n parla –és que potser ja són fets?, és que ja no calen?–. Qui ha volgut instal·lar el gota a gota a les plantacions de fruita ho ha fet, pagant-s'ho de la butxaca. Ja ningú sap quants metres cúbics van cap a Barcelona, ni quantes poblacions s'han amorrat a la mamella tubular que baixa del Ter. Tampoc s'acaba de saber, ves per on, quants metres cúbics es perden pel camí. Els diaris descobreixen cada dia un forat nou. A Badalona ja han entès que l'aigua que es vessa s'ha d'aprofitar: hi regaran els jardins i els carrers. Potser ells tindran gespa ufanosa al parc.

Algú ha proposat que l'aigua del Ter, un cop usada, reciclada i purificada, es torni al Ter amb un tub paral·lel. Caldria deixar-la a peu de pantans per vivificar la llera del riu. La idea és original. No sé si assumible. Quan valdria el nou tub? Què costaria el bombeig de l'aigua depurada? Quanta aigua es perdria pel camí de tornada?

Tot plegat, un embolic incomprensible. Per evitar el transvasament de l'Ebre cap al sud es van fer dessaladores. Ara diuen de transportar l'aigua d'aquestes dessaladores en vaixells fins a Barcelona. En canvi, la vella idea d'un tub que ens lligués al Roine, el riu gros de veritat que tenim més a prop, no troba valedors.

Tot plegat posa en evidència la manca de lideratge del nostre país. Ja sé que potser exageràvem quan denunciàvem els riscos de Susqueda. Potser sí, però cal entendre que tots aquests anys que hem viscut sota la clova de ciment del pantà sense que ens passés res no són cap garantia que el perill no existeixi. Però es va enviar l'aigua cap a Barcelona amb unes condicions –que van posar ells– i que no compleixen. Potser perquè no poden. Segur, perquè no han fet res ni per buscar alternatives viables, ni per assegurar l'aigua a l'agricultura gironina, ni per avançar-se al canvi climàtic que tants anuncien.