Solucions de consens pel problema de l'aigua

Vilaweb 7-3-08

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2769362

La Cambra de Comerç de Girona ha defensat sempre els principis marcats per la directiva marc de l'aigua, una reglamentació que posa l'èmfasi de la gestió de l'aigua en el respecte ambiental i l'ús sostenible

opinió

President de la Cambra de Comerç de Girona

DOMÈNEC ESPADALÉ VERGÉS.

L'alarma social que s'ha generat al voltant de la sequera i els problemes d'abastament d'aigua està plenament justificada. El pantà de Susqueda es troba actualment al 22% de la seva capacitat, quan en les mateixes dates de l'any passat superava el 50%. El campanar de l'antiga església de Sant Martí de Querós, que hauria de quedar sota el nivell de les aigües, s'ha fet des de fa temps tristament present per recordar-nos que patim una situació crítica. El sistema Ter-Llobregat va entrar a primers d'any en la fase d'excepcionalitat 2, que només preveu destinar l'aigua potable a l'abastament domèstic, i queda prohibit destinar-la a les piscines, el reg de jardins, les fonts ornamentals o altres usos lúdics.

La Cambra de Comerç de Girona ha defensat sempre els principis marcats per la directiva marc de l'aigua, una reglamentació que posa l'èmfasi de la gestió de l'aigua en el respecte ambiental i l'ús sostenible. Cal posar en pràctica mesures d'estalvi entre els particulars, les empreses i les administracions. Mentre que la mitjana de consum per litre i habitant que recomana la Unió Europea és de 110 litres, la mitjana catalana és de 137 litres. A Girona s'arriba en alguns casos als 160 litres, tot i que cal tenir en compte que aquest elevat consum no ha d'atribuir-se al malbaratament sinó al fet que les nostres comarques concentren un bon nombre d'activitats turístiques i lúdiques que n'incrementen el consum. Cal tenir en compte que els experts afirmen que el marge per reduir l'actual demanda d'aigua per habitant és petit, però no per això hem de renunciar a incidir en aquesta demanda. La revisió de les xarxes d'abastament poden contribuir a afavorir l'estalvi, ja que en alguns casos les canonades poden tenir fuites que suposen pèrdues de fins al 40%.

Solucions d'urgència

Les dessalinitzadores (una en funcionament a la Tordera que s'ampliarà aviat, i dues més de projectades al Baix Llobregat i a Cunit) poden ajudar a pal·liar futures sequeres però no són, per si soles, una garantia d'abastament. Cal pensar també, entre les solucions d'urgència, en el transport d'aigua en vaixell.
Les precipitacions abans de les d'aquesta setmana, molt minses, s'havien concentrat en el litoral i el prelitoral, cosa que va impedir que contribuïssin a omplir els embassaments.
Malgrat que el riu Ter, la nostra principal font d'abastament, no ha estat durant aquest any per sota del cabal mínim que estableix el decret de sequera, ha de quedar molt clar que aquests mínims estan definits en situacions climatològiques excepcionals i en cap cas es poden mantenir sostingudament. L'actual cabal no garanteix un subministrament de qualitat ni un equilibri ecològic.

Cal exigir que el Ter mantingui un cabal mínim de 3 metres cúbics per segon al pas per Girona. No es tracta només de necessitats de regadiu del Baix Ter, sinó de la supervivència ecològica, de la preservació de l'activitat biològica del riu. Episodis com ara la mortaldat de peixos a la riera de Vilopriu són serioses advertències de la natura que no podem passar per alt. Les solucions a la sequera s'han de buscar amb criteris objectius, valorant aspectes tècnics, econòmics i mediambientals. La Cambra de Comerç de Girona, conscient del viu debat que sorgeix al voltant de l'aigua, ha decidit organitzar durant aquest any un cicle de jornades de treball centrades en la gestió de l'aigua, amb la participació de representants de l'administració, de l'empresa i destacats experts en la matèria. Les conclusions d'aquestes jornades han se servir per marcar les línies estratègiques de futur i buscar solucions de consens, imaginatives i tècnicament viables, per fer front a les necessitats d'aigua presents i futures.