divendres, 21 de març del 2008

"Transvasar el Segre des del Cadí és la pitjor opció"

Avui 20-3-08

http://paper.avui.cat/article//societat//120473/transvasar/segre/des/cadi/es/la/pitjor/opcio.html

ENTREVISTA: Narcís Prat Catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona i assessor del conseller de Medi Ambient i Habitatge

PROBLEMA · Agafar aigua a la Cerdanya faria malbé la vida del riu ALTERNATIVA · Si es decideix fer servir el Segre com a solució puntual i d'emergència tindria menys impacte fer-ho des de Rialb i Oliana INCONVENIENT · Cal decisió política i diàleg social, afirma el catedràtic Narcís Prat

Joaquim Elcacho

El departament de Medi Ambient i Habitatge està fent mans i mànigues per evitar que la sequera provoqui restriccions d'aigua però, al costat d'algunes actuacions importants per estalviar, reutilitzar i aconseguir nous recursos, s'acumulen els problemes i els malentesos. Narcís Prat, un dels més destacats experts catalans en gestió de l'aigua, a més d'assessor del conseller de Medi Ambient des del 2004, recomana renunciar a la proposta de portar aigua del Segre fins al Llobregat a través del túnel del Cadí.

Ara que el govern ha reconegut que estudien aquesta possibilitat, ¿vostè què en pensa, de la proposta de portar aigua del Segre a Barcelona?

Depèn de com ho facin. Si estem parlant de portar aigua del Segre a través del túnel de Cadí, no em sembla una bona idea; seria la pitjor opció perquè suposa treure aigua a la part alta del Segre, fins a 1,5 metres cúbics per segon a l'estiu, que és quan porta menys aigua. Des d'on es tregui l'aigua fins a la Seu d'Urgell, el riu perdrà potser la meitat del seu cabal i, per tant, s'afectarà de manera rellevant la vida del riu. Els peixos i els invertebrats que donen vida al riu patirien molt. Crec que aquesta opció no s'hauria de fer.

Hi ha alternatives millors?

Es podria fer un banc d'aigües amb els cultius del Segre. És a dir, no afectar el cabal del riu sinó aprofitar l'aigua que es troba embassada a Rialb o a Oliana per regar. És tractaria d'arribar a un acord amb els pagesos perquè deixessin de cultivar, per exemple, unes 10.000 hectàrees, i l'aigua que s'estalviaria es destinaria al consum humà a la zona de Barcelona. Això és una transferència temporal; evidentment també és un transvasament, però sempre tindria menys efectes sobre el riu que la proposta del túnel del Cadí.

Caldria posar les canonades...

Suposo que es pot fer una conducció d'urgència des del canal d'Urgell fins a Tàrrega, després fins a Cervera i finalment fins a Piera i Abrera. La idea és que l'aigua que es pensava destinar a regar és quedi a Rialb i Oliana; després cal decidir si es fa una canonada des del canal d'Urgell o es porta l'aigua en camions. Hi ha altres alternatives. Per exemple, l'aigua d'Oliana es pot pujar per una canonada per la riera Salada fins al Cardener, afluent del Llobregat. Això ja s'havia parlat fa molts anys, de fer un transvasament des d'Oliana fins a Sant Ponç. Tècnicament seria més difícil de posar els tubs però és possible. El més important no és la tècnica, sinó la decisió política i l'acord social.

Això és possible?

Si el govern es posés les piles ara i els senyors Montilla i Castells s'arremanguessin es podria fer un acord per tal que els pagesos no perdessin diners per deixar de regar i es pogués fer arribar aigua a Barcelona en aquesta situació d'emergència. Cal parlar amb els pagesos i arribar a un acord, perquè cal una concertació social important. Això s'ha de fer ara perquè cal un acord abans de sembrar. A les comarques de Lleida es pot fer això amb 60.000 o 70.000 hectàrees de blat de moro i herbàcies, i al Baix Ter també es podria fer alguna cosa similar.

Falta decisió i diàleg?

Sembla que tots plegats tinguin molt poques ganes de fer una concertació d'aquest tipus perquè pensen que és un tema políticament sensible; però si es vol fer alguna cosa ben feta s'han de dir les coses clares. Ara és un bon moment per fer-ho. Suggereixo que es faci una taula de l'aigua on participi el govern en ple i on es parli amb els sectors afectat, i es digui quin és el cost.
Per què es pot plantejar ara aquest transvasament i no cinc anys enrere?
Perquè ara la regió metropolitana ha fet els deures. Els últims tres anys s'ha treballat molt per estalviar aigua, la Generalitat i els Ajuntaments treballen en el mateix sentit per recuperar els recursos abandonats com els pous... Una feina que durant 30 anys no s'havia fet. Ara és lògic que la regió metropolitana pugui demanar a la resta del territori una certa solidaritat perquè si a l'àrea de Barcelona s'arriba a tallar l'aigua, els efectes econòmics poden ser molt greus, molt pitjors que els problemes polítics que hi pot haver per intentar fer una transferència d'aigua d'una conca a l'altra.

Posats a plantejar transferències, per què no parlar del Roine?

Portar aigua del Roine és més car, trigaria més temps a fer-se i la clau de l'aigua la tindrien a França. A més, si es portés aigua del Roine a dojo tornaríem a la política de l'aigua d'abans; abandonant els pous, renunciant a l'estalvi... En pocs anys ja hi tornaríem a ser. De tota manera, ara per ara, parlar de portar aigua del Roine és fer volar coloms, perquè encara que es plantegés el projecte ara mateix no tindríem aigua fins d'aquí a 9, 10 o 15 anys. Si es vol, es pot posar sobre la taula també aquesta opció, però no ajudaria a solucionar el problema que tenim ara. Si cal, parlem-ne quan s'hagi solucionat el problema actual de la sequera.

¿Les dessalinitzadores sí que solucionaran el problema?

Els recursos de l'àrea de Barcelona milloraran molt l'any vinent, quan es posi en marxa la dessalinitzadora del Prat. Amb el conjunt de dessalinitzadores plantejades hem calculat que tindrem aigua fins al 2025 com a mínim. La data exacta dependrà dels temes de canvi climàtic, de si els rius portaran menys aigua, si l'augment de les temperatures provocarà més pèrdues per evapotranspiració de les plantes. No sabem si les pluges continuaran baixant...