dilluns, 3 de març del 2008

L'Ebre rebutja dur l'aigua més al nord de Tarragona

http://paper.avui.cat/article/societat/118596/lebre/rebutja/dur/laigua/mes/nord/tarragona.html

Oriol MArgalef

Des de temps remots l'aigua ha estat un factor clau per al desenvolupament econòmic, però no ha estat fins fa no gaire que s'han posat preus als recursos hídrics, i aquests s'han convertit en una font de riquesa en si mateixos. En plena sequera, i amb les eleccions a la cantonada, la disponibilitat d'excedents als pous de Tarragona per enviar a Barcelona ha despertat recels entre els regants del tram baix de l'Ebre. Segons el Consorci d'Aigües de Tarragona, des de finals dels anys 80 les dues comunitats de regants de l'Ebre ingressen anualment uns quatre milions d'euros per proporcionar l'aigua que, a través del minitransvasament, es distribueix a tota la demarcació. Precisament, aquest subministrament ha permès a la ciutat de Tarragona recuperar la qualitat dels seus aqüífers, abans sobreexplotats, i negociar amb l'Agència Catalana de l'Aigua la venda d'aigua de pous propis a Barcelona mentre duri la sequera al preu d'un euro cada mil litres. Subministrar el màxim pactat de 4,4 hm3 a l'any equivaldrà a 4,4 milions d'euros d'ingressos.

Només recursos propis

Tarragona utilitzarà recursos propis, no aigua de l'Ebre -així ho han assegurat les autoritats locals-, perquè la llei del minitransvasament impedeix portar aquest recurs fora de l'àmbit de la demarcació de Tarragona. Tanmateix, amb el suport implícit de CiU i PP, els regants han carregat contra aquesta possibilitat amb l'argument que suposarà "una interconnexió de xarxes encoberta" per transvasar aigua de l'Ebre a Barcelona, una pràctica il·legal sense abans canviar la normativa. El president de la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre, Lluís Pegueroles, ha exigit aquests dies "respecte" a la "solidaritat" exercida per les comarques del sud i ha amenaçat amb una querella per impedir "que es faci negoci a les nostres costelles". L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha respost que l'aigua que s'enviarà a Barcelona no es barrejarà i es faran controls diaris per demostrar que surt tota dels pous.

Els regants

Revestit de greuges territorials, el conflicte té un important rerefons econòmic. Fonts del sector de l'aigua al Camp de Tarragona interpreten que les comunitats de regants de l'Ebre, entitats que al seu moment van negociar l'extracció d'aigua dels canals per al transvasament que plantejava el PP, esperaven obtenir recursos addicionals amb la venda d'aigua a Barcelona durant la sequera.