Un mar de mentides

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008040900_4_258463__Opinio-mentides

CARLES PÁRAMO*

Dir que l'aigua és un bé escàs seria un tòpic però heus ací que el tòpic esdevé crua realitat. En aquests darrers anys, quan el citaves molts se't miraven com un ésser estrany que parla per parlar. En totes les assemblees del Consorci de la Costa Brava sovint amb assistència d'algun responsable de la Conselleria de Medi Ambient o de l'ACA, els he intentat transmetre la preocupació permanent que teníem els representants dels municipis consorciats per tot el que fa referència al cicle de l'aigua: abastament, depuració i reciclatge. És lògic, se'm dirà, però és que la preocupació en aquestes poblacions ha de ser doble en la resta de municipis. La preocupació explicada amb vehemència des del Consorci ha portat al llarg de la seva història a aconseguir les infraestructures de què ara gaudim.

Durant anys, he exposat manta vegades que una avaria en el funcionament de la depuradora de qualsevol població de l'interior amb vessament i posterior contaminació, és un gran problema, localitzat i amb les repercussions conegudes, provoca un gran lament i prou. El mateix pot passar pel que fa a una manca puntual en l'abastament d'aigua. Els ciutadans residents s'ho han d'empassar, no queda més remei. Un lament, petició de responsabilitats i fora. Ningú deixa de residir en una ciutat per un fet puntual.

Sempre vaig posar de manifest que una avaria en una depuradora de qualsevol municipi costaner en ple estiu, amb vessament incontrolat al mar, o una manca de servei d'abastament d'aigua en qualsevol població turística implicaria el desastre. S'ha de tenir en compte que a més d'afectar l'ecologia o la qualitat de vida el fet tindria greus conseqüències socials i econòmiques de llarga durada.

Els mitjans de comunicació del país donen puntual notícia de l'afer i ràpidament, els mitjans de tots els països competidors i emissors de turisme, reprodueixen i magnifiquen la notícia, la qual cosa causa un gran terrabastall en la imatge, del municipi afectat, de la marca turística i de tot del país.

A les comarques de Girona podíem dir que, administrant bé els recursos hídrics propis i comptant amb la xarxa de depuradores, conduccions, dipòsits reguladors, potabilitzadores i dessaladora, ho teníem prou bé. Pràcticament només calia, assegurar la qualitat amb tractament terciari a les depuradores, ja endegat. No ha estat fàcil, s'hi han fet esforços i s'ha treballat amb eficàcia, almenys en els 23 anys d'acció dels governs Pujol, que es varen tancar amb la posada en marxa de la dessaladora de Blanes. Una recança, al balanç no podem incloure l'alliberament del Ter de la servitud barcelonina.

Les diverses Comunitats de Regants que comparteixen aigua de la Muga, el Ter i la Tordera, sempre s'han aplanat als decrets de sequera i amb ells s'ha negociat i s'han trobat les solucions menys doloroses. La solidaritat ha funcionat i la interrelació econòmica entre turisme i pagesia, a comarques de Girona, ha prevalgut.

Fruit d'aquests coneixements, abans del debat pel tristament Plan Hidrológico Nacional, vàrem fer arribar als responsables de la Generalitat quin era el pensament majoritari de la gent dels nostres municipis: l'aigua de l' Ebre a Tarragona, la del Ter a Girona i a Barcelona, si volen anar creixent fins l'infinit, que s'espavilin anant a buscar aigua al Roine. Encara no ho volen entendre.

El Plan Hidrológico va acabar com calia i ara ens trobem immersos en un turbulent mar de mentides i incoherències i el que és pitjor, havent cremat el temps, i amb el problema agreujat. Ho sento, Barcelona no em fa pena, tenen un problema que s'han buscat. Han volgut créixer a qualsevol preu, sense seny. La operació Fòrum, un gran festí immobiliari, ha convertir Barcelona en un gran Benidorm. I no n'aprenen, continuen votant "guai".

A la gent de la Costa Brava se'ns ha tractat quasi de salvatges acusant-nos d'insostenibles i d'haver-ho fet tot malament, per contra, veiem com el territori barceloní, governat majoritàriament pels partits de l'esquerra tòpica, des de fa 28 anys, ha crescut tant que, oh sorpresa, se'ls ha acabat l'aigua. Ara els agnòstics oficials del país es trobem pregant al Cel perquè els ajudi a tapar la feina deixada de fer, enrocats pel seu discurs, presoners d'un ecologisme de disseny, aplicable al territori però no a la conurbanació barcelonina.

Els responsables d'aquest creixement saben que, a més de carrers, amb asfalt i fanals, cal molt més per assentar persones o indústries. Cal lloc per endreçar els residus, línies elèctriques, aigua i depuradores i no s'ha fet prou, s'ha carregat al sistema existent. A la situació provocada per la manca d'aigua cal sumar-hi el desgavell econòmic i social inherent a l'esclat de la bombolla immobiliària.
Veient el gran festival de mentides i contradiccions que se'ns ofereix, si el partit que ha nomenat els dos darrers consellers de Medi Ambient és el mateix que promou que a Roses tinguem cert regidor al govern, no m'hauria d'estranyar, tampoc, la influència dels especuladors.

La dignitat, la imatge i el respecte d'un poble i d'una nació es guanyen dia a dia, treballant amb dignitat, coherència i seriositat. La mentida des de les Institucions, si és consentida, és infinitament més greu. Ens taca a tots i per arreu. Als Estats Units i a tots els Estats seriosos la mentida demostrada en boca d'un president o d'un ministre es paga amb la destitució.

*Expresident de la Diputació i Regidor de CiU a de Roses