http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008040600_3_257833__Comarques-Cultura-laigua
NARCÍS SERRA
Ja fa mesos, que el Principat de Catalunya pateix una manca greu de pluges, cosa que fa que els principals embassaments del país estiguin sota mínims. Les reserves d'aigua de boca són tan minses que s'ha aixecat la veu d'alarma, donat que de seguir aquesta situació de no ploure, Barcelona i tota la seva àrea metropolitana, podrien començar a patir restriccions d'aigua a partir del mes d'octubre. És a dir, una població de més de 5 milions de persones patirien aquesta situació. Barcelona seria la primera gran ciutat del món, del segle XXI amb greus restriccions d'aigua. Ningú es pot imaginar les pèrdues econòmiques que patirien els diversos sectors com la indústria, serveis i especialment el gremi d'hostaleria de la Ciutat Comtal.
Una situació gravíssima que com hem pogut saber, tant el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, màxim responsable a Catalunya, com la ministra de Media Ambient, Cristina Narbona, varen voler amagar de mutu acord fins després de les eleccions.
Aquest mateix conseller és el que ha fet el ridícul més espantós volen també amagar un transvasament previst del riu Segre, explicant que era tan sols una sostracció provisional. Sembla ser que els ecosocialistes tenen prohibit fer servir dins del seu vocabulari la paraula transvasament.
El més lamentable d'aquesta crisi és que cap administració no ha tingut, en els darrers anys, una clara política hidrogràfica de xarxes. La situació ha arribat a uns extrems que l'aigua que necessitarà Barcelona els propers mesos, si no plou com està previst, haurà de ser transportada per un gran vaixell de la costa Mediterrània francesa i de la dessaladora d'Almeria. El cost d'aquestes operacions serà elevadíssim, uns diners que pagarem tots els contribuents.
Trobar una altra solució passa, ens agradi o no, pel vistiplau del Govern de Madrid, que és el que té les competències sobre l'aigua de Catalunya, i tant el govern de Zapatero, com el de la Generalitat, com la Diputació i la ciutat de Barcelona, tots del mateix color polític, tenen una major part de responsabilitat. No els deu preocupar.
L'alcalde de Barcelona sap que pot deixar la seva ciutat sense llum, sense gas, sense aigua, sense transports públics, bruta i insegura i no passarà res, i tornarà a tenir uns resultats electorals favorables.
PERÒ ALGÚ LI HAURIA DE DIR QUE NO està legitimat per donar classes, especialment a la gent de comarques, del territori interior. Alguns petits pobles de les Terres de Ponent ja fa anys que s'abasteixen d'aigua els mesos d'estiu amb camions cisterna. Ningú i menys els polítics i alguna premsa de la capital que mai s'han preocupat veritablement d'aquesta situació, poden ara acusar-los d'insolidaris.
El riu Ter de Girona és un dels fluvials que ja fa anys aporten més aigua a l'àrea metropolitana. Blanes compta amb l'única dessaladora en funcionament de Catalunya. El 2009 està previst que entri en funcionament la nova dessaladora del Prat de Llobregat. La dessaladora ubicada a Blanes, ha solucionat la manca d'aigua de la zona, tant a regants com pagesos; i els pobles del voltant i especialment les poblacions de Blanes i Lloret, tenen de moment solucionat aquest problema.
Ara algunes veus discordants diuen que les dessaladores no són sostenibles, són cares, consumeixen massa energia i produeixen diòxid de carboni a l'atmosfera. Els arguments que he sentit és que calen més polítiques sostenibles i més cultura de l'aigua, una frase que començarà a ser familiar, encara que molts no saben ben bé a què fa referència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada