Els experts dubten que les dessaladores permetin la devolució dels cabals del Ter

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008040200_3_256959__Comarques-experts-dubten-dessaladores-permetin-devolucio-dels-cabals

Els 137 litres/hora/dia que es gasten de mitjana a Catalunya estan molt per darrere d'altres llocs

Un equip del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya ha realitzat l'informe "L'aigua: un fre al desenvolupament?" en el que posa en dubte algunes "veritats" comunament admeses, com la utilitat de les dessaladores per retornar l'aigua del Ter al seu cabal, l'exagerat consum d'aigua dels camps de golf o fins i tot la conveniència de les campanyes d'estalvi domèstic. L'estudi es presenta avui a Girona, i també alerta dels problemes sanitaris que ja té la desembocadura del Ter.

Albert Soler, Girona

Els enginyers industrials consideren que, tot i que és necessari construir noves dessaladores, aquestes difícilment permetran retornar aigua del Ter. Segons l'estudi L'aigua: un fre al desenvolupament?, que es presenta avui i ha estat realitzat pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, és imprescindible la planificació i construcció d'infraestructures de dessalació per amortir la pressió del creixement demogràfic i econòmic i, en definitiva, "per evitar una reducció més severa del subministrament, avui insuficient", però afegeix que "això difícilment permetrà la devolució dels cabals del Ter".

L'estudi es va presentar el passat 19 de febrer a la seu barcelonina del Col·legi d'Enginyers industrials de Catalunya i es pot consultar al web d'aquesta entitat o es pot adquirir gratuïtament a la seva seu gironina. De tota manera, es preveu que en la presentació d'avui es posi més èmfasi en la situació gironina i en especial del seu principal riu, el Ter, que el dia de la primera presentació. En L'aigua: un fre pel desenvolupament?, es posa de manifest des d'una visió tècnica i rigorosa aspectes globals de l'aigua. L'informe s'ha elaborat com un questionari on l'equip d'experts dóna resposta a un centenar de preguntes sobre el problema de l'aigua.
La presentació d'avui comptarà amb la intervenció de Joan Luís Serarols, president del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya a la demarcació de Girona, Joan Gaya, gerent de Gestió Integral de l'Aigua a Catalunya i col·laborador de la diagnosi, i Josep Alabern, autor de la diagnosi.

Problemes sanitaris i legals al Ter

L'informe no passa per alt la greu situació del Ter, tot recordant que "des de 1966 hi ha un túnel de 3 metres de diàmetre que va des del Ter fins a Cardedeu, amb un cabal de 8m3/s, que suposa una reducció del 40% del riu Ter". A causa d'això, continua l'informe, el cabal del Ter a Girona és baix i "sovint inferior als 3m3/s que se li van garantir per llei l'any 1958", a més "d'incomplir continuament el que es preveu en el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya". Així es descriu la situació resultant: "les necessitats de regadiu del Baix Ter no sempre estan cobertes, augmenta la demanda a la Costa Brava i es presenten problemes de sanitat a la desembocadura".

Pero naturalment l'estudi va molt més enllà del cas gironí -de fet, ja deixa clar que és un problema tan ampli que és necessari "un gran pacte polític i social de l'aigua"-, i critica amb duresa les campanyes d'estalvi domèstic d'aigua que engeguen cíclicament les administracions, ja que "només serveixen per culpar el ciutadà d'una situació per ell no volguda i traspassar-li una responsabilitat que no té". I per què hi té poca responsabilitat el ciutadà? Doncs perquè, com també queda clar en l'informe, la demanda domèstica és d'aproximadament l'1% de l'aigua que es consumeix; encara que la població augmenti, els litres consumits quedaran molt per darrere del consum agrícola, que s'endú el 70% del total i fins i tot el 90% en les conques intercomunitàries. D'aquí que l'estudi advoqui sobre tot per reduir el consum agrícola, entre altres fórmules "millorant i modernitzant el regadiu", un sistema que malbarata molta aigua.

Escàs consum dels camps de golf

Un altre tòpic desmentit és del consum d'aigua dels camps de golf, que els autors situen en 8hm3/any, només el 0,6% del consum total de les conques internes.
De tota manera, l'estudi reconeix que estalviar més aigua és difícil, i ho demostra comparant els 137 litres/hora/dia que es consumeixen a Catalunya de mitjana, amb els 150 de Madrid, els 176 de Roma o els 276 de París.